De manera vergonyosa i especialment interessada en el cas dels mitjans de comunicació tradicionals, que veuen com se’ls escapa el negoci del monopoli del control de la informació, i bàsicament per motius de desconeixement en el cas del gran públic, aquí quasi tothom sembla haver-se posat d’acord per aprofitar la més mínima excusa per a desacreditar qualsevol informació i/o opinió que es canalitzi per mitjà dels blogs d’internet. Evidentment aquí hi hem de posar unes quantes excepcions, que haberlas haylas, però més val ser realista i acceptar que, avui per avui, els defensors d’aquesta nova eina de comunicació encara som quatre gats.
Per exemple, aquests dies s’aprofita la ferma oposició pública d’una metgessa i doctora en salut pública en contra de la vacuna de la famosa grip, una tesi que bàsicament s’està transmetent via internet, amb dos grans arguments: que aquesta senyora és una monja benedictina (com si pel fet de ser monja benedictina ja la desacredités), i que les seves tesis es transmeten bàsicament per internet, per exemple des d’aquest mateix blog que esteu llegint.
És per això que iniciatives en defensa dels blogs d’internet com la dels Premis Blocs Catalunya, que per segon any consecutiu ha organitzat l’associació Stic.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement), són molt positives per tal d’anar canviant la mentalitat de la nostra societat. I és que a internet hi ha de tot, bo i dolent, creïble i pura brossa, però passa exactament el mateix que amb els diaris de paper, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió. No crec que faci falta posar cap exemple de mitjans tradicionals amb la credibilitat sota zero doncs tots en tenim més d’un al cap. I més de dos.
En aquest sentit resulta també molt agradable escoltar les opinions d’un blogaire reconegut com és el Premi Nobel José Saramago, que aquests dies és a Itàlia per presentar el seu darrer llibre, un assaig que ha anat publicant al llarg d’uns mesos en el seu propi blog. Amb Saramago no comparteixo cap de les seves idees polítiques però en canvi només puc aplaudir la frase que va pronunciar abans d’ahir a Roma:
No hi ha diferència entre l’escriptura d’un blog i l’escriptura literària.
Per exemple, aquests dies s’aprofita la ferma oposició pública d’una metgessa i doctora en salut pública en contra de la vacuna de la famosa grip, una tesi que bàsicament s’està transmetent via internet, amb dos grans arguments: que aquesta senyora és una monja benedictina (com si pel fet de ser monja benedictina ja la desacredités), i que les seves tesis es transmeten bàsicament per internet, per exemple des d’aquest mateix blog que esteu llegint.
És per això que iniciatives en defensa dels blogs d’internet com la dels Premis Blocs Catalunya, que per segon any consecutiu ha organitzat l’associació Stic.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement), són molt positives per tal d’anar canviant la mentalitat de la nostra societat. I és que a internet hi ha de tot, bo i dolent, creïble i pura brossa, però passa exactament el mateix que amb els diaris de paper, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió. No crec que faci falta posar cap exemple de mitjans tradicionals amb la credibilitat sota zero doncs tots en tenim més d’un al cap. I més de dos.
En aquest sentit resulta també molt agradable escoltar les opinions d’un blogaire reconegut com és el Premi Nobel José Saramago, que aquests dies és a Itàlia per presentar el seu darrer llibre, un assaig que ha anat publicant al llarg d’uns mesos en el seu propi blog. Amb Saramago no comparteixo cap de les seves idees polítiques però en canvi només puc aplaudir la frase que va pronunciar abans d’ahir a Roma:
No hi ha diferència entre l’escriptura d’un blog i l’escriptura literària.
7 comentaris:
Els mitjans tradicionals han tingut el monopoli: accés exclusiu a les fonts, accés exclusiu a les eines per difondre el seu missatge, accés exclusiu a un gran nombre de potencials usuaris... Tot aquest món ara trontolla: les fonts són accessibles a tothom, les eines són a l'abast de qualsevol i, amb imaginació, ganes i temps, és possible arribar a un grandíssim nombre d'usuaris.
No es d'estranyar que estiguin escagarrinats, i que utilitzin pretextos sobats per mirar d'aturar (missió: impossible) aquest canvi gegantí.
Una reflexió interessant, Miquel.
Saumell, Saumell, amb l'última frase, la citació d'en Saramago, fas una mica de trampeta. No sé què hi va afegir al darrere, però tal i com ens la presentes, descontextualitzada, per a mi té poc a veure amb la resta del teu text.
Saramago fa referència a "l'escriptura literària" i per tant, entenc jo, a la qualitat literària, alguna cosa així -i ja em perdonaràs perquè no em sé explicar millor- com la bellesa del text, la seva musicalitat, el ritme. Què fa que un text sigui considerat literatura i un altre no? Potser alguna cosa que de fet no es pot articular en un discurs, una cosa que és imperceptible a l'ull.
En aquest sentit, l'afirmació del sr. Saramago és una tautologia. El suport on escrivim no canvia la manera d'escriure.
Tu, pel contrari, parles d'informació, que no té res a veure amb la literatura. Fa uns anys, quan Carles Miró va tancar el seu reputat blog ("Notes al marge") va dir això:
"Els blogs d’aquí són coses de tertúlia. Als anglesos hi ha dades. Donen dades. Van fer dimitir Dan Rather. Falsificava documents. Això aquí és impensable. Imagina’t el tres per cent. El Carmel als Estats Units. Aquí no hi ha res."
En Toni Sala ho explica en un vell apunt, aquí.
Potser en 4 anys les coses han canviat, esclar.
De blogs, blocs i autors n'hi ha de tota mena i condició, com no és ben bé un assaig de Chomsky que el conte de la Caputxeta Vermella, i ambdós els hem vist en format llibre.
Això si, hi ha blogs literatura, o sigui una transcripció d'allò que seria paper al medi digital i a la Xarxa i hi ha blogs blogs, amb l'única finalitat de ser llegits a Internet, totalment desvinculats dela literatura seqüencial.
En tot cas, a aquestes alçades ningú els pot negar el seu valor com a medi de comunicació diferent i no pas complementari de la suposada literatura i els medis "oficials".
Ah! jo llegeixo el blog d'en Saramago, el tinc al blogroll, i està força bé, per ser un autor seqüencial :)
Ferran,
Alguns mitjans d’informació tradicionals i alguns periodistes que professionalment es van quedar aturats a finals del segle XX o molt a principis del XXI encara avui intenten posar portes al camp d'internet. La meva previsió és que si no fan un aggiornamento urgent en quatre dies acabaran tots tancats (els mitjans) o a l’atur (els professionals).
MSS-2,
Evidentment en quatre anys les coses han canviat, i tant que han canviat! I jo hi afegiria que han canviat a millor.
En sóc molt conscient de la trampeta però... fa el seu efecte. Deixant l’anècdota de la frase al marge (el context en que va ser pronunciada va ser la presentació del seu nou llibre a Roma, dimecres passat, un llibre que havia anat publicant abans per capítols, en el seu blog), la qüestió de fons és que tot un premi Nobel escriu en un blog d'internet com si fos la cosa més normal del món, que ho és, i cada dia menys gent s’escandalitza amb aquestes "modernitats".
Jo també llegia el blog de Carles Miró i encara que en el meu comentari parlava del monopoli de la informació que han exercit fins ara els mitjans tradicionals, em referia igualment al monopoli de la opinió.
Clidice,
Suposo que quan utilitzes l’expressió "en format llibre" et refereixes al llibre tradicional de paper i no al digital que ja sembla que ningú del negoci pot o vol aturar. Aquests dies a Frankfurt es parla molt d’això, i els grans editors semblen ja molt mentalitzats del canvi radical que experimentaran els seus negocis en els propers anys.
Compte, Teresa Forcades és una metgessa que casualment és monja benedictina, no al revés. És també una teóloga feminista molt respectada i admirada, i té un cert historial de denúncia dels abusos de les companyies farmacèutiques, com aquest informe:
http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct141.pdf
Els dinosaures, que se'n vaig al museu!
Hola Minimontse,
1/ Benvinguda a la nòmina (sense sou, almenys de moment) de comentaristes del radar.
2/ 100% d’acord amb el què dius. Molts intenten desqualificar la senyora Forcades per la seva condició de monja com a “gran argument”, i fan el mateix amb Xavier Sala i Martin ficant-se amb les seves americanes. Doncs això, “grans arguments”.
Publica un comentari a l'entrada