Hi ha moltes maneres de desviar el diner públic, el diner de tots, cap a destinacions poc clares. O segons com es miri, potser massa clares i tot. Una de les modalitats que està més de moda és mitjançant l’elaboració d’informes (per dir-ne alguna cosa), la majoria inútils, que les administracions públiques encarreguen a l’exterior, sovint a la gent del seu entorn polític i/o familiar més proper, i així tot queda a casa. Aquests dies la premsa en va plena.Tècnicament potser ho hauríem d’anomenar malversacions de fons públics, que evidentment ho són, però jo ho veig més aviat com un lladronici en tota regla. Sembla ser que legal, això sí, però ja se sap que les lleis no són perfectes. Per altra banda, considero irrellevant el destí concret dels diners que es mouen a l’entorn d’aquests informes. Tant m’és que aquests diners serveixin per finançar un partit polític, per fer reformes a la casa de qui els fa o de qui els encarrega, o per fer un donatiu a Càritas. El fi no justifica els mitjans.
El més divertit de tot, per no dir lamentable, va ser la reacció del conseller Castells al Parlament, i ho explico aquí perquè ja han passat uns quants dies i la premsa no se n’ha fet ressò. Castells va dir textualment el següent (pàgina 11 d’aquest enllaç):
“Els informes realitzats que tenen un caràcter clarament de valoració, d’aspectes que es poden canviar, de polítiques, etcètera, abans d’efectuar el pagament haurien de ser objecte d’una avaluació externa –del mateix departament, però externa– que n’acrediti el valor amb relació al preu.”
Si no ho he entès malament, sembla ser que el conseller Castells demana que es faci en cadascun d’aquests casos un informe sobre l’oportunitat de l’informe. Com deia fa pocs dies un personatge de l’acudit de Tharrats a l’Avui: “Hauríem d’encarregar un informe per saber si l'informe que diu que alguns informes són inútils és també inútil”. L’home no anava gens desencaminat.
6 comentaris:
Va ser al govern britànic, no fa pas gaire, que una ministra va haver de dimitir perquè el seu home havia comprat una pel·lícula pornogràfica a l'hotel on s'estaven a compte de l'estat? On són les dimissions aquí per coses abastament més greus? Ens falta tanta cultura democràtica! Són tan poques vergonyes!
D'informes absurds, i de fotocòpies mal fetes, se n'han fet en tots els governs. La diferència és que mitjançant el decret 1/2005 els estudis d'opinió de la Generalitat s'elaboren i es publiciten, i la resta d'informes acaben sortint. Crec que , essent la gran majoria d'aquests informes inútils, cars (tot i que s'externalitza acaba sortint més car que fer-la amb mitjans propis), no hem de perdre de vista d'on venim. És a dir, partint de la base que ara no en sabem ni el 40%, perquè ara com a mínim la normativa obliga a fer-los públics, abans no en sabíem el 90%. El cas de les fotocòpies d'en Madí fou només l'anècdota. Això ha de fer mirar enrera? no, ha de servir per a que tot plegat canviï. Per cert, esperem que algun dia coneguem els informes que es fan al govern de l'Estat, que mai s'han fet públics.
És la "burrocràcia", que complica els procediments amb resultats cada cop més inútils. Com molts informes.
I després retallen els pressupostos per a projectes socials de primera necessitat... és tan escandalós que no hi ha paraules! No sé com no tenen un pam de vergonya, segur que no hi haurà ni una dimissió!
Crec que hi han estudis que els governs els interessa demanar-los també, per recaptar vots de segons i quins col·lectius. Diuen que és "Alta política".
Clidice,
Avui m’ho poses molt fàcil. La resposta és: això no és la Gran Bretanya.
Andreu,
D'on venim? Del primer tripartit, dels 23 anys del pujolisme, de la transició, del franquisme, de la Guerra Civil, etc. Però aquests de les "mans netes" que manen ara ja hi porten una pila d’anys, mira si n’han tingut de temps per arreglar els errors de funcionament anteriors. Tot plegat resulta molt decebedor.
Quan es facin públics els informes que es fan des de Madrid el senyor Martí (que és qui mana realment a l'Ajuntament de Barcelona) ens podria ensenyar els seus i deixar de marejar la perdiu amb excuses de mal pagador.
La conclusió que en trec es que estem envoltats de corrupció per totes bandes. Tots criden molt però no fan res (“no ens farem mal, oi?”). Tots tenen coses lletges per amagar. Tots!
El cas Madí serà tan anecdòtic com vulguis però si no vaig errat ell va dimitir, oi?
Ferran,
Doncs sí.
Clara,
La paraula vergonya em sembla recordar que es va suprimir dels diccionaris governamentals, i així ens va.
Marta,
Ho has captat bé, però d’”alta política” res de res. Això és una corrupció generalitzada a tots nivells.
Publica un comentari a l'entrada