Si es dóna un ràpid cop d’ull al cartell de l’esquerra és possible que el subconscient registri la marca Coca-Cola, encara que en realitat hi diu Google. És a dir, podríem concloure que es tracta d’un cartell equívoc. De la mateixa manera, si en el text del cartell hi posés Coca-Cola però s’utilitzés el tipus de lletra i els colors corporatius de Google (una cosa més o menys així: CocaCola), mirant-ho ràpid segurament ens quedaria gravada la imatge de Google i no pas la de Coca-Cola. El que intento explicar és que de vegades les aparences enganyen, en el sentit que les coses no sempre són allò que semblen a primera vista.Amb el cas Carretero, que per no implicar-hi un munt de gent que va de bona fe prefereixo anomenar-ho així i no pas cas Reagrupament, es demostra una vegada més que les coses -en aquest cas, les persones- no sempre són el que poden semblar a primera vista. Carretero, per exemple, semblava una cosa i després ha resultat que n’és una altra, i millor descobrir-ho a temps. Aquesta és almenys la conclusió que jo n’he tret després del sidral que ha esclatat aquests dies.
He començat posant l’exemple de Google i Coca-Cola per tractar d’entendre allò que per a molts té una difícil explicació: la trencadissa que hi ha hagut a Reagrupament. S’ha posat en evidència que Carretero, tot i la seva imatge de persona seriosa, ha resultat ser una altra cosa. Semblava que teníem al davant un cartell de Coca-Cola quan en realitat era de Google, o al revés, que tampoc es tracta d'atribuir el paper de dolent a cap d'aquestes dues acreditades marques.
Els que ens miràvem amb simpatia i alguns fins i tot amb força complicitat el Reagrupament de Carretero no acabem d’entendre què carai ha passat. Parlo almenys per mi. He quedat tan sorprès amb els esdeveniments d’aquests últims dies i les explicacions que uns i altres han donat que vaig preferir no comentar-ho en calent i esperar-me una mica per veure si en podia treure l’aigua clara. Però després d’una setmana segueixo igual que el primer dia, sense entendre-ho gens ni mica. Això sí, jo ja he pres una primera decisió: es presenti amb qui es presenti i vagi en les llistes que vagi tinc molt clar que a Carretero tampoc se’l pot votar. Ha demostrat que, almenys com a polític, no és una persona de fiar.
11 comentaris:
La comparació també la podries haver fet prenent com a exemples un bolso de la marca Gucci, que val X euros i dura X anys, i un bolso del top manta on també hi ha el Gucci i a primera vista pot semblar exactament igual, però que val X/100 euros i dura X/10 anys.
Et puc garantir que tot ve per un tema de faldilles. En carretero té una persona (dona, jove i oficiosament amb una relació amb en Carretero) a Tarragona, li promet que serà cap de llista per aquesta demarcació. Els 4 crítics diuen que això ho haurà de votar primer l'associació a Tarragona i no l'assemblea. I d'aquí es comença a complicar tot. És a dir, tenen visions diferents sobre com ha de ser el partit i tot el que envolta aquesta història són ramificacions posteriors en relació a la visió d'un associació que vol ser partit.
A mi aquesta informació m'ha arribat de forma directa, però en Sostres en parlava també al seu bloc el mateix dia.
A MI TAMBE M'HA ARRIBAT LA MATEIXA VERSIO. ES TRIST PERO JA SE SAP..."TIRA MES...."
JUGANT AMB BCN.
Penso que un projecte està per sobre de les persones. Si el que presenta el Reagrupament agrada, independentment que després algú pugui agradar més o menys, cal donar-hi confiança.
Marc,
Aquest home ha decebut moltes persones que ara mateix es troben orfes d’una oferta política seriosa de caire independentista. Ja veurem cap on van els vots dels reagrupats decebuts amb Reagrupament però molt em temo que molts es quedaran a casa.
Andreu,
Suposo que et refereixes a la explicació que Xavier Rull va fer pública abans d’ahir, a la que jo també dono tota la credibilitat doncs també tinc referències directes que es tracta d’una persona cent per cent honesta. Més d’un polític es deu estar fregant les mans però la gran incògnita és què faran els potencials votants de Reagrupament.
Oliva,
Doncs sí, es torna a demostrar la plena vigència de la vella dita.
Albert,
En teoria tens tota la raó. El problema és, no ens enganyem, que almenys fins ara Reagrupament era bàsicament Carretero. A mi el projecte original de Reagrupament m’agrada però de les dues grans fites que publiciten (regeneració política i independència), almenys la primera ja se l’han carregat.
a partir d'ara em poso en jornada de reflexió, perquè ens caldrà més d'un dia per decidir-nos per 1. anar a votar i 2. a qui o què votar :(
Clidice,
Jo segur que aniré a votar doncs ho faig sempre. Només no hi vaig quan es tracta d’un referèndum no vinculant, com el d’entrada a la Nato o el de la constitució europea, doncs considero que si no són vinculants deixen de ser referèndums seriosos per passar a ser simples enquestes, i jo no tinc costum de respondre enquestes.
Així que podré dedicar el cent per cent dels meus esforços a reflexionar sobre el punt 2.
Bon cap de setmana!
Doncs si el rerefons és aquest assupmte de faldilles d'en Carretero, vaja quin sainet més patètic, francament.
Roda al món i torna al Born? Serà ERC capaç d'atraure els frustrats reagrupats, amb un projecte de caire veritablement independentista, i creïble?
Miquel, jo vaig arribar immediatament a la mateixa conclusió. La gran aportació dels 'quatre' ha estat ajudar-nos a 'descobrir-ho a temps'.
Per ells hauria estat més barateta una discreta retirada a temps però això hauria estat traïr a tots aquells que s'han acostat a RCat a través d'ells, que són moltíssims.
L'altre dia en Marc ens revelava que el mític article 'Patriotisme i Dignitat' que marca el naixement d'RCat fora d'ERC, el va escriure un d'ells.
Atrevir-se a tirar un partit endavant sense el que millor escriu, el que millor organitza, el que millor usa la calculadora...és una inconsciència.
Jo en parlaré tant poc com pugui d'RCat i agraeixo als quatre que m'hagin aclarit el panorama. La butlleta d'RCat que tenia al congelador ha anat a parar a la paperera.
A mi tot plegat cada cop se'm fa més dificil d'entendre, el que si desitjo és que després de tanta il·lusió el projecte d'RCat acabi en no res.
Ferran,
La resposta és “no”, Esquerra ara mateix està totalment desacreditada, necessitarà passar una llarga travessia del desert per expiar els seus pecats polítics. Jo almenys així ho espero.
Joan,
Crec que a en Baldero i companyia els hem d’agrair moltes coses, entre altres la d’haver-nos facilitat que tots plegats sabéssim el veritable tarannà de Carretero.
Miquel,
Jo vull veure quina deriva pren aquesta associació abans de saber què desitjo. L’alcalde d'Arenys de Munt, possible cap de llista per Barcelona, també m’ha decebut amb aquell "jo sóc un personatge mediàtic". Quina tropa!
Publica un comentari a l'entrada