.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
23 comentaris:
Aquest home no té límits, algú li hauria de dir que es quedés a caseta, ben tancat amb pany i clau. Només fa que perjudicar el seu partit. El millor de tot és que la dreta mediàtica encara li riu la gràcia, com el famós hijopu.. de doña Espe. Amb aquesta oposició no anirem enlloc.
Jo estic encantat, amb aquest pàjaru voleïant per les espanyes, especialment, això sí, des que no és president del govern central. El trobo còmic.
realment és una caricatura grotesca, un esperpent. El que em xoca és que tingui tan ressò mediàtic un acte tan ridícul com aquest. Senyal que qui mana als diaris ... és qui mana :(
Em sembla un comentari força injust.
Ja fa molts anys que els del PP tenim comitives de rebuda a tots els actes que organitzem on se'ns insulta quan no se'ns mira d'intimidar físicament.
Que davant de la acostumada vulneració dels drets més fonamentals, només sigueu crítics amb "la peineta" és molt decebedor.
O és que podríem dir que la imatge de Catalunya és la foto dels que van llençar pedres a l'helicòpter del President de la Generalitat.
Es parla molt de que un ex-president ha de mantenir la postura però crec que és més democràtic esperar que un ex-president entri per la porta del davant.
No sé perquè critiqueu tant el Tripartit quan desprès pixeu colònia amb les seves actituds antidemocràtiques.
Bon dia.
em sembla senyor Roca que poc heu llegit aquest blog si dieu això.
PERO SI ES PERFECTA¡ AQUEST "CHULETA MADRLENY" HANS FA UN GRAN FAVOR,QUI POT VOTAR PP DESPRES D'AIXO?....POBRE SRO RAJOY¡
JUGANT AMB BCN.
Aquest senyor es va trobar dirigint un país, essent com era un inspector d'hisenda messetari. L'intent d'atentat per part d'ETA que va experimentar,li debia alterar les neurones i ara, cada vegada que surt a la llum pública, s'iluminen aquestes neurones i li fan fer actes grotescos d'una barroeria espectacular. Ell mateix es va tirant "terra" al damunt.
No s'està de res! A més, ho fa amb un somriure i encarant-se amb fatxanderia amb els que l'escridassaven. Ara no li cal reprimir-se!
Perdoneu la frivolitat, però això que aquest home du entre el nas i el llavi superior es pot considerar bigoti? És que és en l'únic que em fixo quan el veig.
Salutacions.
Crec que fa el que realment vol fer, no és pel partit que ho fa, és per ell, i per la seva forma de guanyar-se la vida, un perfil que a mi no m'interessa, però que malhauradament té adeptes, gent que vota justament això...com el vocabulari groller de la Sra. Aguirre,...o la cólera de Dios...
una abraçada
no m'agrada veure'l de cap manera aquest.
Patètic. Que un expresident d'un país s'expressi així sense cap tipus de remordiment diu molt poc a favor seu i, de passada, del seu país.
con todos los comentarios que leo dan ganas de votar a Montilla. mas que nada para que los prepotentes, clasistas y racistas de los nacionalistas os paseis otra temporadita en el infierno con el notari y el tres por ciento. veis la paja en el ojo de aznar y no veis la viga en el vuestro.
no, si els nacionalistes (els catalans, no els nacionalistes espanyolets com l'ànònim que m'ha precedit o l'energúmen de la foto que enlloc de bigoti té una frenada de bicicleta damunt del llavi superior) ja fa temps que estem a "el infierno"... concretament des de 1714. L'infern espanyol, el més desgastador de tota Europa occidental. I mira, encara remenem la cua... què, fot eh? Ni amb reis absolutistes, ni amb dictadors, ni amb amiguets de George Bush, el nacionalisme català no té fi possible, ja us ho podeu anar fotent al cervellet, nacionalistes espanyolets d'arrel feixista.
a ver guapito, nacionalistas españoles no hay porque ¡ESPAÑA YA ES UNA NACION! sois vosotros los que os teneis que andar inventando nacioncitas que nunca han existido, construcciones nacionales al veinte por ciento de comision y una nacion una seleccion a la que solo van a ver argentinos ... cuando juega contra argentina. ¿como vais a crear una nacion si solo sabeis meteros con un bigote? sois pateticos reconocelo te imaginas a obama criticando los hombros de zapatero o los tacones de sarkozy? a que no?
por cierto para votar a montilla hay que estar loco. yo votare a los de esquerra o a los de iniciativa que asi seguiremos con el show del ridiculo catalan cuatro años mas.
avis: que consti que on poso "catalan" vull dir "nacionalista catala" no per ofendre els catalans. a mi tambe se m'encomana el llenguatge trespercentil. no em queixo pas mentre la xene me vagi pagant la meva nomina jo a gaudir de l'espectacle i a riure.
Clara,
Si només perjudica el seu partit i el seu partit encara li riu les gràcies, mira, què vols que et digui, que vagi fent.
Ferran,
Em remeto al comentari anterior. Per cert, això de “pàjaru” és teu? M’agrada el mot.
Clidice,
I després ens queixem que a fora ens considerin un país quasi, o sense el quasi, tercermundista. Però és que els hi posem a huevo, oi?
Jordi,
Ara feia dies que no deies res, t’agraeixo el comentari. Dit això i sense justificar l'intent de boicot per part d’aquells maleducats, estic segur que convindràs amb mi que un expresident del govern que, no ens enganyem, aspira amb candeletes a tornar-ho a ser, no va reaccionar de la manera institucional i educada que hom espera d’un personatge com ell. Posar-se a l’altura -o a la baixura- dels que l’insultaven ja ens dona la mesura d’un personatge que ha anat guanyant en arrogància i mala educació des que fa sis anys va canviar de casa.
Quan has escrit la teva última frase estic segur que no pensaves en els continguts d’aquest blog, i ja que hi som aprofito per dir-te que em va sorprendre no rebre cap comentari teu el 12 de gener, quan vaig publicar aquell article que portava per títol "En defensa del Partit Popular”.
Oliva,
Responc a la teva pregunta: a Catalunya, vot amunt vot avall, un 10%, comme d’habitude.
Marta,
Penso que tens una percepció equivocada: cada dia tinc més clar que Aznar tornarà a presidir el govern espanyol, i quasi m’atreviria a dir que disposant d’una confortable majoria. Al tiempo!
Albert,
Home, sempre és millor anar amb un somriure als llavis que fent cara d’emprenyat. Repeteixo: a la seva manera, Aznar està fent campanya per tornar.
David,
T’ho admeto perquè ja dius que és una frivolitat però ficar-se amb el bigoti d'Aznar ho veig equivalent amb els que es fiquen amb les americanes de Sala i Martin.
Trina,
Fa campanya, sí, pel partit o per a ell, tant se val, però penso que en determinats àmbits aquesta campanya pot ser molt efectiva.
Kika,
No sé què dir-te, però Aznar és el que ens faltava per completar “el trio de la peineta”: Borbón, Berlusconi i Aznar.
Miquel,
El “seu país” que, ens agradi o no, de moment encara és el nostre. Mira, aquí tens un argument més per marxar.
Magistrum,
Això de la frenada de bicicleta m’ha agradat però home, tampoc es pot tallar tot un col•lectiu pel mateix patró. A Espanya hi ha de tot, fins i tot gent que a nosaltres ens entén. Això sí, d’aquests no se’n troben gaires, però haberlos haylos.
Joan,
Amb tota aquesta barreja de coses que fas em perdo, ho sento. Aquí estem acostumats a debatre amb una mica d’ordre, evitant aquestes bullabesses de tants ingredients que, francament, no porten enlloc.
Home, però saps prou bé que, efectivament "haberlos, haylos", però la gran majoria d'espanyols - no només els de l'espanya profunda sinó també els de l'espanya "metropolitana", i aquí és on està el gran problema - no "comprèn" que Catalunya no és Espanya... potser (malauradament, de fet) forma part del mateix Estat político-jurídic però en tant que ambdues nacions estan definides per dues idiosincràncies diferenciades són dues coses -dues cultures, dos territoris, dos països- diferents.
I l'estult que ha vomitat el discurset falangista sobre què és o deixa de ser Catalunya i no sé què d'un partit de futbol (?) és una bona mostra de l'espanyolet mitjà, aquell que no arriba, per mancances estructurals -falta d'educació, de respecte, de coneixements, de cultura, etc- a entendre el món que l'envolta. I això és el que defineix l'"Spain is different".. i això explica també el perquè Espanya, la seva Espanya, no pinta res a Europa: perquè la "matèria primera", és a dir els ciutadans, no donen la talla quan es tracta de modernitat, cultura, respecte i intel·ligència generals. Qualsevol amb dues neurones i que hagi viatjat una miqueta pot comprovar que no estic posicionant-me en una dicotomia Catalunya vs. Espanya, només estic describint la realitat -la mateixa realitat, comprovable i per tant no qüestionable, que demostra que, efectivament, "ells" i "nosaltres", no som el mateix... ergo, i en tant que les nacions no són res més que la gent que les conforma, Catalunya i Espanya no són, ni han estat mai, la mateixa cosa. Qüestionar això només és possible a través de la demagògia i la manipulació, i mira, en això, si que en són experts els espanyolets... En fi, esperem que més tard o més d'hora ens lliurem d'aquesta xacra, o el país ja el podem llançar a les escombraries.
Magistrum,
Deixant al marge l’aspecte descriptiu que més o menys podem compartir però que no per repetir-lo ens resol el problema, jo crec que ens hem de centrar i treballar de valent en allò que veritablement ens interessi a nosaltres els catalans, és a dir, allò que interessi al 50% dels votants catalans més un vot, prescindint del què pensin els nostres veïns. Quan això ho tinguem clar ja trobarem padrins a Nova York (UN) i Brussel•les (UE) que ens donin un cop de mà. I això vol dir fer molta pedagogia, bàsicament calculadora en mà, que això de la butxaca ho entén tothom, fins i tot l’extremeny que fa dècades que va arribar a Catalunya i encara no es capaç d’expressar-se en la nostra llengua. I deixar ben clar que quan la nostra actual metròpoli deixi de ser-ho, nosaltres seguirem consumint el seu Jabugo amb tota normalitat. El què vull remarcar és que dos països que esdevenen independents un de l’altre poden seguir fent negocis amb la mateixa normalitat que quan compartien el mateix estat i, si molt m’apures i pensant en aquells tan preocupats en el tema de la ditxosa piloteta, es pot compartir la mateixa lliga de futbol.
Benvolgut Miquel,
Potser no em vaig expressar correctament amb el meu primer comentari. Em volia referir només a aquesta entrada i no a tu que crec que ets una persona que representa allò que tan enyoro del "seny".
Lamento no comentar-te més sovint tot i que miro de seguir-te però l'estrès del dia a dia de vegades m'ho impedeix.
Acabo de buscar l'entrada que comentes i que potser m'havia saltat del meu Google Reader.
Tanmateix com puc discrepar d'alguna entrada teva o d'algun paràgraf t'he deixat el pertinent comentari i agraïment.
Moltes gràcies i seguirem en contacte si segueixes escrivint.
Pel que fa a la tornada d'Aznar a la política activa crec que ningú, al menys a dins del PP, ho entendria.
Al PP Aznar és valorat positivament pel balanç de les coses que va fer, les bones i les dolentes, però per una de les coses que més se'l valora és per haver marxat als vuit anys. Com també se'l critica per altres decisions.
Segurament el PP (o la dreta espanyola) sigui un partit més madur democràticament parlant desprès d'haver patit "la successió".
D'altra banda, al PSOE els hi encantaria que tornés Aznar per poder rendibilitzar la campanya d'odi, agitació i propaganda que els va funcionar de manera tan eficient.
Ara bé, fixeu-vos la paradoxa de que el PSC, que és l'àtom més influent de la molècula PSOE, va ser una màquina perfecta de propaganda antiPP i en canvi ha sigut supinament maldestre en vendre la pròpia gestió.
El PSC que és el partit amb més poder per capita d'Europa i el més efectiu a nivell propagandístic perdrà el poder ... per no saber vendre la pròpia mercaderia.
Esperem.
Bona nit.
Doncs, no estic d'acord amb què reiterar la naturalesa del conlicte -i el conflicte, amb la seva mera existència (no hi ha conflicte Múrcia vs. Espanya, no hi ha conflicte Cantàbria vs. Espanya, etc) valida el fet que Catalunya i Espanya són dues nacions diferents- no serveixi per res. Precisament és el procés d'explicar bé en quin país vivim de manera periòdica el què ens manté vius perque hi ha molt de vago "sueltu" que s'empassa qualsevol exercici de demaògia pseudo-intelectual provinent del país veí en els seus cíclics intents d'empassar-se Catalunya i anorrear-ne la cultura, la llengua i la idiosincràcia pròpies, és a dir, fer desapareixer la nació-sense-estat actual que ens defineix. Obviament la única solució és tenir un estat propi, però mentre no arriba cal contrarrestar la demagògia i el genocidi cultural que practica Espanya contra Catalunya.
De padrins a l'exterior ja en tenim... quan expliques la naturalesa real de Catalunya a un estranger mínimament culte -que no estigui condicionat via llaços personals amb un algun espanyolet mesetari- entenen de seguida que Catalunya no és Espanya talment com Escòcia no és Anglaterra. Robert Hugues, sense anar més lluny, n'és un bon exemple.
Però ens ho haurem de fer solets. I alguns padrins nacionals tenim a favor. El mateix Barça -ni una sola bandera espanyola a la final de Roma- també és un exemple de la no-espanyolitat del nostre país ben explicada a l'estranger. O el propi Pep explicant a periodistes de Kiev, que, independentment de si ells parlen ucrainès o rus depenent de si estan a casa o viatgen a l'exterior, els catalans fem rodes de premsa en català i no en castellà a qualsevol lloc del món, perque és la nostra llengua. Més d'un deuria aprendre què és Catalunya aquella nit a Kiev.
En fi, cal no defallir. L'era de les noves tecnologies juga al nostre favor. Ja no cal passar per Madrid per explicar a l'esrtanger què som. De fet, no ha calgut mai, però ens hi obligaven. La uniformatització de l'Estat espanyol en l'era d'Internet és una pèrdua de temps. I la no homogeneització ens garanteix la supervivència.
Jordi,
Si no vaig errat el que va prometre Aznar és no passar-s’hi més de dos mandats seguits. Va complir. En aquest sentit ara no hi hauria d’haver cap inconvenient si es vol tornar a presentar i rep el suport del partit. Compte, que no estic dient que a mi m’agradaria que tornés Aznar, ni molt menys, doncs allò que a mi m’agradaria és que el president del meu govern tingués el despatx a Barcelona i no a Madrid.
Magistrum,
Em quedo amb el teu últim paràgraf.
Publica un comentari a l'entrada