.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 30 d’agost de 2010

Convergència demana la lluna

Quan s’explica què es farà en cas de guanyar les eleccions, el fet d’aparèixer en les enquestes com a clar guanyador no és cap garantía de tenir un discurs polític mínimament creïble. Un exemple el tenim en el discurs actual de Convergència. Per una banda diuen que defensen el dret a decidir dels catalans, però això tots sabem que no és res més que una afirmació ambigua, fins al punt que el dret a decidir el defensa tothom. Fins i tot el defensen els dos grans partits espanyols, socialistes i populars, només que el concepte dret a decidir cadascú l’interpreta a la seva manera. Montilla, per exemple, va dir l’altre dia que el dret a decidir dels catalans s’exercirà a les properes eleccions al Parlament triant entre les diverses paperetes disponibles, i es va quedar tan ample. Intueixo que aquesta afirmació els populars també la fan seva. Doncs ja està tot dit, tot i que quan es parla del dret a decidir dels catalans alguns ens referim a una altra cosa.

Convergència ens parla ara d’un objectiu polític a curt termini, previ a l’exercici del dret a decidir dels catalans: l’obtenció del concert econòmic. Però els convergents haurien de saber que obtenir el concert econòmic és quelcom tan inviable com la pretensió d’alguns socialistes que Espanya esdevingui un estat federal, quan tots sabem que els federalistes d’Espanya es poden comptar amb els dits d’una mà i encara ens en sobren. Prometre el concert econòmic és crear irresponsablement falses expectatives a l’electorat, tan falses com les dels nous partits polítics que ens prometen que en quatre dies convocaran un referèndum d’autodeterminació. Convergència ens hauria de dir què farà quan tingui clar allò que molts ja tenim clar, és a dir, que el concert econòmic no el veurem ni en pintura.

Quan un partit està a punt de tornar a governar no pot anar pel món amb aquesta mena de propostes impossibles que només fan els que saben que no governaran mai. Espanya ho té clar i no baixarà del burro, per raons històriques el concert econòmic es limita estrictament a Navarra i Euskadi, i no cal donar-hi més voltes. Per tant, senyors convergents, quines són les seves propostes concretes i mínimament viables al marge de demanar la lluna?

12 comentaris:

Ferran ha dit...

Els convergents tenen un tempus més lent, pel que fa a la "cosa nacional". Encara no estan gaire convençuts, així que el tema del concert és el seu sistema per acabar de veure-ho clar: el posen en el seu programa electoral com a la gran fita de la legislatura, tenen quatre anys de temps per veure (de debò no ho saben?) que és una fita impossible, que Espanya ni de conya es mostrarà disposada ni tan sols a parlar-ne... i d'aquí a quatre anys, llavors sí, ja podran dir que, certament, amb Espanya no hi ha res a pelar.

En fi, si la cosa anés així ja signaria.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Doncs personalment crec que el concert econòmic és perfectament assumible per tothom.

De fet, fins a cert punt, és el que hauria de regir totes les administracions. També les locals.

Si un ajuntament, CCAA o Diputació vol portar David Bisbal o obrir una oficina a Creta, el que ha de fer és passar una contribució especial (simplificant els conceptes).

Una altra cosa és la redistribució de riquesa que es fa mitjançant l'IRPF.

Potser ens hauríem de plantejar això de fer infraestructures i inversions allà on no són productius i fer-la allà on l'economia és més productiva, és a dir, no premiar aquelles economies que ho fan malament.

De totes maneres, quan Aznar va voler treure el PER es va trobar enfrontat amb tothom, també amb CiU.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Tampoc té gaire sentit que CiU demani a Catalunya el concert econòmic i a Madrid ajudi Zapatero a augmentar el sostre de despesa per fer trens gens rendibles a Astúries o encara més carreteres buides a Andalusia.

Malgrat tot, a CiU poden estar tranquils ja que, tot i que moltes de les seves decisions han perjudicat greument els catalans, no hi ha aquesta percepció.

En fí, queden dos o tres mesos perquè CiU cometi errors.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Perdoneu que ja acabo:

a l'anterior comentari podia haver dit "fer trens gens rendibles a Astúries amb els diners dels catalans" però seria fals ja que no es paguen imposts segons on es visqui sinó segons la renda.

Perdoneu "el rollo".

Clidice ha dit...

Doncs ... si. Què voleu que us digui? la veritat és tan diàfana que sembla mentida el que diuen les enquestes. Serà per allò de votar el que fa menys por, o votar enrabiat, o no votar, que s'enduran una altra vegada el poder? I entretant la resta què? Jo em pregunto si és que són de debò autistes o el seu menyspreu cap el ciutadà ratlla l'obscenitat.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
O sigui, resumint-ho, 4 anys més perduts, no?

Jordi,
1/ El sistema de concert en sí mateix no és necessàriament cap solució al problema del finançament, tot dependria del tipus de concert que es pactés.
2/ Em sembla recordar que Aznar va gaudir de 4 anys de majoria absoluta al Congreso, així que si no va treure el PER no és perquè no pogués fer-ho, ni menys encara per pressions de CiU, que a Andalusia i Extremadura no hi té clients, sinó per altres motius.
3/ TVG: la política estatal d’inversions d’aquest tren és un gran disbarat que pagarem amb escreix. De fet ja ho estem pagant, la majoria aquestes línies no són ni seran mai rendibles. Ho podem comparar amb els disbarats que representen els aeroports de Ciudad Real i Lleida.
4/ Dius que "moltes de les decisions de CiU han perjudicat greument els catalans". Per arrodonir-ho, només t’ha faltat afegir que "moltes de les decisions del PP han beneficiat molt els catalans". Per això a les eleccions que es celebren a Catalunya els catalans voten massivament al PP i només en un petit percentatge a CiU". O potser és al revés? O potser hem de concloure que els catalans som tontos?
5/ Dius que "no es paguen imposts segons on es visqui sinó segons la renda", però amagues que quan es distribueixen les inversions s’utilitzen determinats criteris polítics que, ves per on, sempre perjudiquen a Catalunya.

Clidice,
De vegades no es vota el millor sinó el menys dolent. CiU no sabem si ara mateix és el millor, però sí sabem que els tripartits és el pitjor que ens ha passat en els darrers 30 anys. Aquesta és almenys la meva percepció.

Ferran ha dit...

En resum, aquest és el missatge, sí.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Miquel,

1.- Resumir-ho tot al finançament de les administracions públiques és ja, d'arrel, intervencionisme desbocat i salvatge. I el finançament de les persones i les famílies? De totes maneres, jo em refereixo a concert com administracions que cobren via imposts tots els diners que gasten. Amb concert econòmic també haurem de pagar, per exemple, la Família Reial.

2.- En què quedem? Aznar va aplicar el rodillo o quan no va assolir consensos va enretirar les lleis? Dels motius d'altres algun dia parlarem. Sí que tens raó que algunes coses hauria hagut de fer el PP que ZP tampoc no ha fet i que ara estem com estem. Per cert, pel que fa a descentralització, que per tu és l'únic bo per Catalunya, el PP va multiplicar per 7 o 8 el finançament de la Generalitat. Amb tripartits, zapateros-amics-de-Catalunya i Estatuts les millors previsions eran 0,2. I ara amb les retallades em penso que hem anat enrere. I no parlo d'inversions perquè les realitats no importen a Catalunya.

3.- AVE: Totalment d'acord. I això dels aeroports és infumable.

4.- Això és el que diu sempre el PSOE, que les urnes ho perdonen i justifiquen tot. Pel que fa al PP, va invertir més que el PSOE a Catalunya. Dit pel mateix Duran i Lleida, que del PP em sembla que no és. El teu argument s'invalida amb la teva afirmació de que els tripartits és el pitjor que ens ha passat. O és que els catalans són llestos quan voten CiU i tontos quan voten PSC? Com els americans super progres quan voten Obama i racistes del KKK quan no?

5.- Tota la raó. Les inversions haurien de prioritzar els llocs més productius, no castigar-los. És la mateixa política que segueix la Generalitat contra Tarragona, on paguem un bon grapat d'imposts i on rebem constantment greuges, oblits i agressions. També seguint determinats criteris polítics.

Gràcies per la resposta.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
1/ Aquest és precisament un dels motius (n’hi ha d’altres) pels quals alguns pretenem que Catalunya s’entengui directament amb Brussel·les (UE) i Nova York (UN), sense intermediaris.
2/ Només deia que quan un govern té majoria absoluta les excuses no cal buscar-les a fora, i això tant es pot aplicar a les majories absolutes de González i Aznar com a les de Pujol. També t’aclareixo que la simple descentralització que dius no és precisament la meva fita, jo vaig una mica més lluny.
4/ Potser no cal però et recordo que a Catalunya les eleccions al Parlament sempre les ha guanyat CiU, però el sistema imperfecte que tenim (ja ho sé, el sistema perfecte no existeix) permet que els que les perden s’ajuntin i governin, com farien sense pensar-s’ho gaire el PP i el PSOE si sumessin.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

1/ A la Independència de Catalunya com a la Unitat d'Espanya no li calen raons ni arguments. Em fa tanta gràcia quan alguns diguin que a Catalunya li aniria millor sent un estat petit com quan alguns diuen que li aniria fatal.

4/ Al 1999 les eleccions les va guanyar Pasqual Maragall a qui van votar més catalans que a Pujol. Malgrat tot, Pujol va ser president amb el suport del PP.

Ara per ara qui està donant suport al PSOE és CiU, no pas el PP.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Per cert, a les eleccions de 2003, el Partit Socialista també va treure més vots que CiU.

Eleccions 1999: http://j.mp/aMMeBw

Eleccions 2003: http://j.mp/aq2fdl

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
1/ Només cal agafar una calculadora i fer quatre números. Son faves comptades.
2/ En un règim parlamentari com el nostre és el número de diputats el que compta a l’hora de formar govern, i CiU sempre ha tingut més diputats que qualsevol altre partit. És això el que volia dir.