Ens agradi o no, mentre pertanyem a Espanya, Catalunya i els catalans també formem part d’aquesta S que cau cap el precipici. Hi ha una alternativa política molt democràtica, que es diu referèndum d’autodeterminació. Els catalans tenim el dret a decidir què volem ser i cap a on volem anar, i ni Espanya ni ningú no es podrà oposar a la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya. En mans dels 135 diputats que ens representen al Parlament està el tirar endavant aquest referèndum. Ja ho hem provat tot i res ens ha donat resultat, i pitjor segur que no ens anirà. Per què no ho provem i deixem de marejar la perdiu? Membres del Parlament, oblideu-vos que vosaltres ja teniu la vida resolta i penseu, ni que només sigui per una vegada, en la majoria dels catalans. Sigueu valents, que això se’ns enfonsa.
6 comentaris:
Sembla com si els periodistes de "The Economist" haguessin inventat la sopa d'all. Ja Miguel de Unamuno va associar dolor amb Espanya. I jo aprofito la seva frase "Em fa mal Espanya" en el sentit de que vull que me l'extirpin.
" i ni Espanya ni ningú es podrà oposar". Bé, hauria de ser així però de fet ja s'està oposant i s'oposarà. Ells no ens reconeixen cap dret que no sigui ser espanyols, a parlar només en el seu idioma, a pagar i a callar, etc...
Hi ha molts moviments d'oposició tot i que ho fan d'una manera que no es vegi gaire.
valents aquella penya? i ca, home!
Percola,
Jo entenc aquesta portada del Economist no com un invent sinó com un recordatori, un de més.
Jordi,
D'aquests inconvenients n’hem de prescindir. Les independències, normalment, no les concedeixen les metròpolis. Es voten en referèndum i es proclamen. Després es tarda el que es tarda en reconèixer-les i Espanya, en aquest sentit (només cal observar el cas de Kosovo,) es troba en el "pelotón de los lentos".
Clidice,
M’ha sorprès molt agradablement veure escrita la interjecció "ca". Pensava que ja només l’utilitzaven les persones molt grans...
Sí que s'enfonsa, sí. Mantinc l'esperança que quan els "nostres" (ecs) es/ens vegin amb l'aigua al coll, abans d'expirar, faran la passa que molts esperem.
Amén.
Ferran,
Potser sí, i mentrestant la taxa d'independentisme no para de pujar. Algun dia haurem de fer un merescut homenatge als montoros & co. per la seva inestimable col·laboració a la causa.
Publica un comentari a l'entrada