.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

diumenge, 22 de juliol de 2012

Eurovegas, una mirada particular

Fins ara no m’havia posicionat en públic sobre el projecte anomenat Eurovegas, no pas per no tenir una opinió formada al respecte sinó, més que res, per mandra. I és que sobre aquest projecte d’inversió ja s’ha dit gairebé tot, se n’han escrit infinitat d’articles i s’ha debatut fins al cansament, i tampoc es tracta de repetir-se. Avui, però, em ve de gust mullar-me una mica sobre aquest assumpte, i ho faré des d’uns punts de vista una mica particulars. A veure, doncs, si me’n surto i sóc capaç d’explicar-me. Però Eurovegas sí o Eurovegas no? Ho sento, si voleu conèixer la meva opinió haureu de continuar llegint.

No em fa cap gràcia que les inversions estrangeres que vinguin a Catalunya siguin d’aquesta naturalesa, és a dir, basades en el turisme de masses que omple aquestes noves catedrals del turista anomenades parcs temàtics, siguin de lleure i atraccions pensant, bàsicament, en la mainada, o de joc i prostitució. També de prostitució, sí. L’Alt Empordà, per posar un exemple ben proper, té uns quants macroprostíbuls que cada vegada que hi passo per davant em fan agafar vergonya aliena. Com que a França aquesta mena de parcs temàtics no estan permesos, els macroprostíbuls empordanesos tenen també molta clientela francesa. Tot plegat fa que l’Alt Empordà tingui una de les concentracions més altes d’Europa en instal·lacions dedicades a la prostitució, amb tot el catàleg de serveis annexes per a les persones que l’exerceixen com ara pensions i hotels, bars i restaurants, perruqueries, botigues de roba, centres d’estètica, bancs, taxis, etc.

Tornant, però, als grans complexos de lleure anomenats parcs temàtics, en alguna ocasió ja he explicat que no m’agrada la filosofia del lleure massificat que hi ha al darrere d’aquests negocis. Si puc triar, i de moment encara puc, sóc més partidari dels llocs petits i sense empentes, crits ni soroll que d’aquestes grans concentracions humanes. Per entendre’ns, m’agraden més els hotels de menys de deu habitacions que els altres. Però dit això, els arguments que utilitzen els detractors del projecte de Mr. Adelson, bàsicament gent d’esquerres, els trobo tan puerilment demagògics i cínics que no m’hi sento gens identificat. El que vull dir és que les verdures del Prat estan molt bé, sí, però al meu entendre no constitueixen un argument suficient per carregar-se el projecte. Hi ha també el conflicte obert per la disparitat de criteris entre els aparells de la direcció dels partits d’esquerres i els seus alcaldes del Baix Llobregat, molt directament afectats per l’altíssima taxa d’atur dels seus municipis. Així, en contra del posicionament oficial dels seus partits contrari a Eurovegas, aquests alcaldes estan disposats a posar una catifa vermella als directius de la corporació per tal que el projecte es materialitzi en els seus termes municipals. Aquí hi ha un claríssim conflicte d’interessos entre persones del mateix partit.

El joc és dolent i socialment pervers. Aquesta és una gran veritat, que s’utilitza per criticar el projecte i tractar d’impedir que Eurovegas s’instal·li a Catalunya. És una afirmació inqüestionable, i aquí ho sabem perfectament perquè amb els diners que es recapten provinents del joc hem hagut de crear, a l’Hospital de Bellvitge, una unitat per tractar els casos greus de ludopatia. Poca broma! La Generalitat recapta diners provinents del joc i se’ls gasta (ens els gastem) tractant de guarir els ludòpates que la nostra legislació, permissiva amb el joc, ha ajudat a crear. Un cas de psiquiatre, vaja. Però el joc a Catalunya no l’introduiria pas Eurovegas, que des de fa molts anys aquí tenim casinos perfectament legals, bingos, màquines escurabutxaques per tot arreu, quinieles i loteries de tota mena.

Amb el joc arriba la prostitució i la màfia. Una altra gran frase que repeteixen els contraris a Eurovegas. Tenen raó. De la prostitució ja n’he parlat abans i sobre la màfia, local i, sobretot, estrangera, és una trista realitat perfectament consolidada a Catalunya. És a dir, prostitució i màfia ja les tenim aquí còmodament instal·lades, no arribarien pas amb Eurovegas. Qui compra des de fa uns anys les millors propietats immobiliàries de la Costa Brava, sense regatejar? Cóm es paguen aquestes transaccions? Aneu i pregunteu, jo ja ho he fet i n’he tret les meves conclusions.

L’altre gran argument dels contraris a Eurovegas és que aquest personatge, fosc i llefiscós d’aspecte i sempre amb un munt de plets judicials pendents arreu del món, Mr. Adelson (a l’esquerra de la foto, d’El Mundo, sortint del Palau de la Generalitat), sembla ser que exigeix que als seus casinos s’hi hauria de permetre fumar. En definitiva, l’home demana una llei a mida. Doncs bé, aquest aspecte és, al meu entendre, el més negociable de tots. Que en un casino es permeti fumar a canvi de fer-hi instal·lar uns potents extractors de fum no és que m’agradi, que tampoc m’agrada, però és el mal menor. Segur que l’ambient seria força més respirable que el de determinats locals on, tot i la prohibició de fumar, s’hi segueix fumant amb total impunitat, sense cap sistema per extreure el fum.

Per cert, jo no jugo, però un dels llocs que m’han mostrat sempre que viatjo a un país on el joc està permès és el casino local, i la gent que me’ls ha mostrat se’n sent orgullosa. En canvi, a mi no se m’acudiria mai portar a un estranger al casino de Barcelona, o al de Lloret. Considero que és el típic lloc per no ensenyar i, a més a més, vist un vistos tots. Ara em vénen al cap alguns dels luxosos casinos que he visitat, com el de Sun City, a Bophuthatswana, o el tradicional i emblemàtic Lisboa de Macau, i sense oblidar el casino de Barcelona que es troba a sota de l’Hotel Ars, per on et fan passar obligatòriament per anar a un petit local que es lloga per a festes particulars. L’ambient que he trobat a les sales de joc dels casinos és sempre el mateix, molt depriment. Són llocs amb aparença de gran luxe tot i que es tracta d’un luxe pel meu gust excessivament cridaner, propi de nous rics. Però deixant l’aparença de luxe a banda els casinos sempre els he considerat uns indrets d’una gran sordidesa moral. I posats a triar, m’agradaria viure en un lloc on no n’hi haguessin, de casinos.

6 comentaris:

Chordi ha dit...

Pues yo que quieres que te diga, me lo cargaría por activia o pasivia, me da igual,pero no se deben permitir diferencias fiscales, o leyes comunes a todos nosotros, para que venga un extranjero y dicte y mande y aquí todos pasmaos.
Esto no es Andorra ni Gibraltar, esto es España y las estamos pasando magras, pero colectivamente y juntos saldremos de esta, y recuerda que cuando el barco se hunde las ratas son las primeras que nos abandonarán a nuestra suerte.
Por consiguiente, no digo no, pero si es que si, que sea con las mismas condiciones de todos nosotros, y si no que se vaya cualquier republica bananera que se lo admitan.

Miquel Saumell ha dit...

Chordi,
Em temo que potser penses que sóc una d'aquestes rates, perquè tinc bastant clar que la solució de Catalunya passa inexcusablement per abandonar aquest barco ingovernable anomenat Espanya, i si pot ser de manera endreçada i abans del naufragi final molt millor.
Dit això, estic d'acord que les lleis han de ser les mateixes per a tothom, i per això dic "Que en un casino es permeti fumar a canvi de fer-hi instal·lar uns potents extractors de fum no és que m’agradi, que tampoc m’agrada, però és el mal menor", si comparem aquesta exigència amb altres aspectes del projecte del tipus urbanístic, laboral i fiscal.

Andreu Orte ha dit...

Eurovegas si, però correctament dimensionat per evitar els riscos de l'alta concentració de joc, prostitució en poc espai. Un projecte ben dimensionat, amb 2 o tres hotels i un parell de casinos no hauria de fer cap mal. El projecte màxim, amb una ciutat paral·lela, permetent que d'impostos aquí en veiem pocs, inclosos els costos laborals, no crec que ens interessi.
I sobretot, sobretot, transparència. La manera de funcionar, amb el govern negociant de la mà de 3 amiguets empresaris del partit és patètica i lamentable, a banda d'una font de potencial corrupció. Si el projecte és potent, per què limitar-ho a un marc tant limitat d'informació privilegiada?

Anònim ha dit...

Em fa pena això de l'igualtat de les lleis. Per on han anat les prohibicions de fumar. Tipus d'establiment, dimensions, separacions i anar adaptant-les a la conveniència de cada moment. Hipòcrites! I anant parlant d'Eurovegas qui sols l'ha vist en postal. No hi he vist res que no hagi vist abans aquí, però "a la menuda".

Jordi ha dit...

Ningú no té clares les conseqüències. Recordeu que es parlava de més de 100.000 llocs de treball quan a tot el món tenen menys. Tampoc és parla de les 4.000 persones que viuen de l'activitat a les zones afectades. Jo no sé que opinar doncs no he vist cap estudi seriós per poder opinar tot i que a priori no m'agrada aquest model per a Barcelona. Ja no m'agradava que un motiu per fer reunions comercials a Barcelona fos el "prestigi" del Riviera.

Miquel, la independència no és abandonar cap vaixell, es tornar a navegar amb el propi.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Potser sí, només recordar-te que, si és veritat el que s'ha publicat, i no tinc perquè dubtar-ho, qui va encetar aquestes converses amb "els homes d'Adelson", molt discretes i sense llum ni taquígrafs, va ser el govern tripartit. El senador Montilla n’ha presumit públicament. I consti que no hi tinc res a dir, de vegades s’ha de ser discret. S'ha d'escoltar tothom, s'ha d'intentar negociar el que calgui i, finalment, s'ha de prendre la decisió que millor convingui el país.

Ramon,
Alguns llegim premsa estrangera, viatgem, ens preocupem de saber cóm van les coses aquí i allà, i després parlem havent vist alguna cosa més que una postal ;-)

Jordi,
1/ El que sí que tinc clar és que es veu que aquest home només hi posa la marca i les idees, però d'inversions en dollars més aviat poques.
2/ He mantingut moltes reunions comercials a Barcelona amb gent dels cinc continents i, t’ho creguis o no, t'asseguro que el "negoci Riviera" no ha sortit mai a les converses... ni a les visites.
3/ Tens raó. Però per navegar en el vaixell propi primer hem de baixar de l'altre on som ara, oi?