.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 26 de juliol del 2012

La comèdia d’ahir

Ahir es va celebrar el ple del Parlament per aprovar el pacte fiscal, i com que em vaig passar una bona part del matí/migdia al cotxe (només escolto la ràdio quan condueixo) vaig poder seguir el debat, tot i que d’una manera discontínua, a trossos. Però amb els trossos en vaig tenir ben bé prou. Allò era tota una comèdia que semblava pactada entre les diferents forces polítiques i, seguint els paràmetres establerts prèviament, cada grup s’esforçava per representar el seu paper de l’auca tan bé com sabia. Ahir els diputats no s’adreçaven a la resta de la cambra sinó als seus electors i potencials electors. Lo d’ahir va ser com una mena de míting polític col·lectiu.

No analitzaré el resultat de la votació perquè, de fet, no té la més mínima importància. El que es va aprovar ahir al Parlament és poca cosa més que una declaració de bones intencions, i a partir d’aquí que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Jo ja las vaig treure fa dies. Però deixeu-me dir que tant temps, tantes energies, tanta feina i tanta tinta i saliva gastades per acabar en això d’ahir em sembla un gran despropòsit i una burla al ciutadà, tot i que el desenllaç no va constituir cap sorpresa. Era el que s’esperava i tot plegat va resultar ser del tot previsible.

Hi va haver, això sí, algú que va anar per lliure i va donar una mica d’emoció a la votació però, com diuen els francesos, ça n'a pas d'importance! Tota aquesta història del pacte fiscal ja va començar malament, i lo que malament comença, malament acaba. La conclusió que n’he tret és que la nostra classe política té les capacitats intel·lectuals que té i, dissortadament, sembla ser que no dóna més de sí. I dic això admetent que el President Mas ahir va estar francament bé, però sense oblidar que el President Mas és un dels grans responsables d’un invent que ja va néixer mig mort. Ahir es va confirmar el diagnòstic fatal i ara només cal fixar la data de l’enterrament.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Com què no sóc conversa a la cosa de l'independentisme, que podríem dir allò de "En llemosí sonà lo meu primer vagit", vaja que ja fa dies que sóc dels que vam ser catalogats com a xirucaires arrauxats i bufanúvols, m'ho miro amb el mateix escepticisme que tu, malgrat que n'hi ha de la meva formació fent l'aleta per allí. Tanmateix, si n'hi ha més de convençuts, només se m'acut que dir: doncs visca. Però sense signe d'admiració, que tampoc m'emociono tant. Alguns ho tenim tan clar que només se'ns acut pensar en com ho encarrilarem l'endemà de la independència, i els cavallets i la fira ens sobren una mica. Ho sento.

Galderich ha dit...

Jo no ho vaig seguir perquè fa dies que he desconnectat del tema. A hores d'ara no s'ha de buscar un pacte de mínims sinó la unió de les forces que vulguin el màxim. Ja n'hi ha prou d'aigualir el que volem per quedar bé amb no se sap qui i anem per feina.

La resta com dius tu, és un despropòsit!

Jordi ha dit...

La major part de les discussions es fan al passadís o en llocs apartats i després fan la funció de teatre cara als electors com dius!!! Haurien de discutir directament al parlament així sabríem els posicionaments reals de les coses que ens afecten.

El pacte aquest no és res més que un intent d'encaix que no m'interessa. Si no tinguéssim amos no hauríem de perdre el temps d'aquesta manera.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Galderich, Jordi,
Moltes gràcies pels vostres comentaris que, bàsicament, comparteixo.