.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 13 de juny del 2012

Pacte fiscal? Traguem-nos-ho del cap

Com més ens parlen del pacte fiscal menys creuen en la possibilitat que pugui existir. Avís per a navegants: d’aquestes reflexions, la coalició governant a Catalunya no en sortirà gaire ben parada, però la resta de partits amb negoci polític a Catalunya tampoc en sortiran nets ja que, per acció o per omissió, també tenen la seva part de responsabilitat. Espero que no se’m mal interpreti: criticant l’actitud de CiU no estic pas reivindicant els governs tripartits. Tots sabem que si ara estem com estem, també hem de buscar responsabilitats en els que governaven abans per no haver fet la feina que calia quan calia. Em considero amb el necessari coneixement polític per avaluar i comparar els governs actual i anterior, així com els corresponents presidents, un que porta el càrrec de Molt Honorable amb dignitat i un altre que va preferir rebaixar-se institucionalment per passar a ser un simple senador a Madrid (Espanya). Francament, entre en Mas i en Montilla i tot el que representen aquests personatges, em quedo amb en Mas sense dubtar-ne ni un moment.

Fa temps vaig decidir no llegir més propaganda sobre l’anomenat pacte fiscal. Això inclou totes les variants i derivades del terme: concert econòmic, pacte fiscal en la línia del concert econòmic, clau única de la caixa, recaptació de tots els impostos que es paguen a Catalunya, sobirania fiscal, fixar a la baixa els límits de la solidaritat, etc. Tota aquesta xerrameca va deixar d’interessar-me perquè aviat vaig veure que aquestes reivindicacions de Catalunya, per més justes que les puguem considerar, i al meu entendre ho són, resulten del tot inviables. I la raó és ben senzilla: Espanya no ho permetrà mai, perquè no vol i, també, perquè no pot. Espanya no s’ho pot permetre.

Sóc perfectament conscient que pretendre que un polític parli clar és gairebé una utopia. I el contrari de parlar clar és fer-ho en uns termes que no es creu ni qui els defensa. D’aquesta tàctica, per altra banda tan estesa en el món de la política, alguns en diuen marejar la perdiu. I parlem clar, els que defensen en públic tota aquesta història del pacte fiscal només estan marejant la perdiu, ens estan vacil·lant, estan guanyant temps vés a saber amb quin objectiu, perquè saben perfectament que defensen quelcom impossible. I parlo expressament dels que ho defensen en públic perquè, privadament, de seguida t’admeten que la realitat és la que és. S’han de dir les coses pel seu nom, la realitat del pacte fiscal és que no n’hi haurà mai, almenys en els termes de sobirania fiscal que ens el presenten.

I si algun dia ens diuen que ja hi ha un pacte fiscal amb Espanya, tingueu per segur que no s’assemblarà gens a la moto que ens estan venent. Tothom que hagi pactat, tothom que es dediqui a negociar amb un tercer, tothom amb dos dits de front sap que el pacte fiscal unilateral, que fins al moment només es tracta d’això, se’l pot anomenar de moltes maneres, però mai pacte. Per pactar cal que les dues parts en conflicte (Catalunya i Espanya) es posin d’acord. I això no passarà. I com dèiem, si algun dia ens diuen que ja hi ha pacte, vigileu el cupo perquè segur que hi haurà trampa. Més important que el pacte, que només és el marc, se’n digui concert econòmic o d’una altra manera, hi ha el cupo que es negocia cada any. El cupo és la concreció del concert econòmic expressada en euros.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Ahir, veient per la TV la violència generada a l'entorn de la mineria asturiana, comentàvem en com es pot escampar això, com un reguerot de pólvora. I, acte seguir, ens vam dir: no ens deixaran marxar mai, perquè si ara que hi som -pagant- la cosa va així, imagina't com aniria si no hi fóssim. Ells ho saben i ho tenen més que ben calculat: Uganda seria una bona comparació. Pel PIB, sense ganes d'ofendre.

Percola ha dit...

L'augment de clientela dels partits amb negoci polític de ben segur que està ben calculat. Pacte no n'hi haurà, totalment d'acord que per a un dels actors a negociar no és negoci. Suposo que aleshores s'avançarien les eleccions a la Generalitat.

Crec sincerament que CiU (o fins-i-tot CDC en solitari) planeja esquitxar -centrifugar les culpes del "no pacte"- a la resta de partits. A alguns per les seves posicions enrocades -per excés o per defecte- a altres per ser poc concrets o contraprogramar. Potser podria arribar a aprofitar-se de la travessa del desert del PSC o del desgast de Duràn i Lleida (ja està molt vist, a part de que pot ser diana de crítiques per les seves gestions individuals durant el "pre-pacte").

Conclusió, éssent molt mal pensat, tot l'afer del "pacte fiscal" no és més que una estratègia d'Artur Mas per aconseguir una majoria cómoda en les properes eleccions (i de retruc lliurar-se de UDC). Espero equivocar-me.

Jordi ha dit...

Totalment d'acord. Només entre parts iguals pot haver un acord just i no és el cas. Tenim clar que només hi ha un camí.

Ramon ha dit...

Miquel, encertat com sovint. Anem doant voltes i donant voltes...
Clidice, aquells miners són un apart. No tenim prou mines ni els nostres miners són com aquells.
Què passa a Catalunya? No tenim dones i homes prou bons per la governació? Per què no els oferim un poble que mereixi ser ben governat? No hi ha gent disposada a sacrifdicar-se per la Pàtria?

Anònim ha dit...

RAJOY NECESITA "ALIATS",TE L'ENEMIC A CASA LA CAVERNA DEL BERNABEU,I LA BRUNETE MEDIATICA AL VOLEN DEFENESTRAT A QUALSEVOL PREU,L'INTERVENCIO LA SALVAT PELS PELS.POT SER UNA BONA OPORTUNITAT SI CiU JUGA BE LA TIRADA.
JUGANT AMB BARCELONA

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
També sense ganes d'ofendre, la comparació d'Espanya amb Uganda que va piular en Rajoy sí que tenia una clara intenció d'ofendre. Però gràcies a la xarxa la brometa se li va acabar girant en contra.

Percola,
El problema de Convergència (a Unió sí que ho tenen clar) és que tot i governar la Generalitat encara no tenen clar què volen ser quan siguin grans, i d'aquí ve tota aquesta indefinició del "sí però potser no" i el "no però potser sí". I ara ens hi han posat el fill de l’amo per continuar transitant per un camí que ja ha quedat clar que no és el que convé a la majoria de catalans.

Jordi,
Hi ha, però, un petit problema: això que alguns ho tenim tan clar no tothom ho veu de la mateixa manera.

Ramon,
De gent bona evidentment que n'hi ha, però no sembla disposada a fer aquest sacrifici. I jo els entenc, passar de cobrar cent a cobrar-ne deu i, a més a més, estar exposat a l’aparador mediàtic i ciutadà dia i nit potser és demanar massa.

Oliva,
Els propers mesos seran molt interessants per veure cóm es va posicionant cada un dels actors.