Fa anys que penso que el Partido Popular porta en el seu ADN polític una obsessió: uniformar lingüísticament tant sí com no tots els racons de l’estat espanyol. Els populares voldrien veure l’ús de la llengua catalana reduït a l’àmbit estrictament familiar... i ben poca cosa més. Als populares els agradaria la desaparició del català en tots els àmbits que no siguin els estrictament privats. En definitiva, amb les seves actuacions els populares pretenen tornar a una situació lingüística molt similar a la que hi havia durant el franquisme. El català, no sé sap ben bé per què, a alguns els produeix una peculiar urticària mental. Sigui com sigui, els populares sempre ens han donat a entendre que, com a mínim, la llengua pròpia de Catalunya els fa més nosa que servei.
En determinats racons de l’estat, però, suavitzen lleugerament el seu discurs anticatalà per tal d’intentar fer-se passar per menys antipàtics i mirar d’arreplegar els vots de quatre despistats. Catalunya n’és un bon exemple. Però a l’hora de la veritat, a l’hora d’establir les lleis i els reglaments que tenen relació amb la qüestió lingüística, tant a Palma com a Barcelona, Madrid i València els populares ens ensenyen, sense dissimular-les gens, les seves vergonyes lingüístiques. D’això, però, la majoria dels catalans en són plenament conscients i, tot i que a Espanya els populares gaudeixen d’una confortable majoria absoluta, a Catalunya només recullen un minso dotze per cent dels vots.
La setmana passada es va produir un canvi de posicionament lingüístic molt preocupant per part dels populares balears respecte els funcionaris públics: desapareix el requeriment de conèixer la llengua catalana. Així, a partir d’ara, quan t’adrecis en la llengua pròpia de les Balears a un funcionari de les Balears et podrà dir que no t’entén i, si vols que t’atengui, hauràs de ser tu qui prescindeixi de la llengua del teu país i hauràs d’expressar-te en la llengua del funcionari. Kafkià! Però tampoc cal escandalitzar-se més del compte perquè, de fet, això ja passava abans, de la mateixa manera que, dissortadament, això també passa sovint a Catalunya. La diferència és que, amb la nova llei balear a la mà, els analfabets lingüístics de les Balears estaran emparats per una nova legalitat.
La setmana passada, a l’hora de votar-se la llei anticatalana hi va haver, però, una excepció que cal remarcar i, des del meu punt de vista, agrair. Una persona, el diputat Pastor (a la foto), va tenir la valentia de votar-hi en contra. Pastor va demostrar ser una persona carregada de sentit comú i sensible amb la seva llengua, la llengua pròpia de les Balears i, tot i les amenaces rebudes per part de la cúpula dirigent del seu partit, es va posicionar en contra de la nova normativa lingüística. A més de diputat autonòmic al Parlament de les Illes Balears Antoni Pastor és el batle de Manacor. De moment el seu partit ja l’ha suspès temporalment de militància, i no l’han fet fora de l’escó perquè no ho poden fer: legalment l’escó és seu. Per la mateixa raó tampoc l’han fet fora de l’alcaldia, però ho faran a la mínima oportunitat que tinguin. No és cap novetat que a qualsevol partit polític el que se mueve no sale en la foto, i el diputat Pastor s’ha mogut sense el permís del politburó del seu partit. I més greu encara, s’ha mogut en favor del català. I això al Partido Popular és un pecat imperdonable.
En determinats racons de l’estat, però, suavitzen lleugerament el seu discurs anticatalà per tal d’intentar fer-se passar per menys antipàtics i mirar d’arreplegar els vots de quatre despistats. Catalunya n’és un bon exemple. Però a l’hora de la veritat, a l’hora d’establir les lleis i els reglaments que tenen relació amb la qüestió lingüística, tant a Palma com a Barcelona, Madrid i València els populares ens ensenyen, sense dissimular-les gens, les seves vergonyes lingüístiques. D’això, però, la majoria dels catalans en són plenament conscients i, tot i que a Espanya els populares gaudeixen d’una confortable majoria absoluta, a Catalunya només recullen un minso dotze per cent dels vots.
La setmana passada es va produir un canvi de posicionament lingüístic molt preocupant per part dels populares balears respecte els funcionaris públics: desapareix el requeriment de conèixer la llengua catalana. Així, a partir d’ara, quan t’adrecis en la llengua pròpia de les Balears a un funcionari de les Balears et podrà dir que no t’entén i, si vols que t’atengui, hauràs de ser tu qui prescindeixi de la llengua del teu país i hauràs d’expressar-te en la llengua del funcionari. Kafkià! Però tampoc cal escandalitzar-se més del compte perquè, de fet, això ja passava abans, de la mateixa manera que, dissortadament, això també passa sovint a Catalunya. La diferència és que, amb la nova llei balear a la mà, els analfabets lingüístics de les Balears estaran emparats per una nova legalitat.
La setmana passada, a l’hora de votar-se la llei anticatalana hi va haver, però, una excepció que cal remarcar i, des del meu punt de vista, agrair. Una persona, el diputat Pastor (a la foto), va tenir la valentia de votar-hi en contra. Pastor va demostrar ser una persona carregada de sentit comú i sensible amb la seva llengua, la llengua pròpia de les Balears i, tot i les amenaces rebudes per part de la cúpula dirigent del seu partit, es va posicionar en contra de la nova normativa lingüística. A més de diputat autonòmic al Parlament de les Illes Balears Antoni Pastor és el batle de Manacor. De moment el seu partit ja l’ha suspès temporalment de militància, i no l’han fet fora de l’escó perquè no ho poden fer: legalment l’escó és seu. Per la mateixa raó tampoc l’han fet fora de l’alcaldia, però ho faran a la mínima oportunitat que tinguin. No és cap novetat que a qualsevol partit polític el que se mueve no sale en la foto, i el diputat Pastor s’ha mogut sense el permís del politburó del seu partit. I més greu encara, s’ha mogut en favor del català. I això al Partido Popular és un pecat imperdonable.
7 comentaris:
Vaig escoltar el senyor Pastor a la ràdio i em va semblar un tipus coherent. D'aquella dreta a la que no fa vergonya escoltar, vaja. No sé pas res de la seva tasca com a batle de Manacor, però cal tenir present que a Ses Illes alguna cosa els passa que sempre guanyi es PP.
Clidice,
No, no, no els passa res d'especial, simplement trien una llista que no és precisament la que t'agrada més a tu. Ni a mi. Però això és precisament la democràcia, acceptar que a Grècia ahir van guanyar els grans maquilladors dels comptes públics i, per tant, els grans culpables d’haver-se arribat a aquesta situació, així com que a les Balears guanyen els “populares” per majoria absoluta.
"fa anys que penso" dius. Jo no tinc dubtes i per tant, afirmo: només volen el castellà.
Però, aquí també passa. Si vas a l'administració a vegades has de canviar d'idioma perquè el funcionari pot "fer-te" perdre el temps que no tens, perquè segons ells tenen "dret a parlar el castellà i tu a coneixe'l". De les obligacions amb el català no diuen res, per alguna cosa són els "conqueridors". En un punt verd de Badalona (crec que empresa privada però és un servei que depèn de l'administració) em van fer com qui no entén fins que no vaig parlar en castellà. Amb o sense llei.
Aquestes coses passen cada dia, dissortadament.
Novetats: Estem rodejats, ara també a l'Aragó, que s'hi han fet una (altra) llengua pròpia "a la valenciana".
Percola,
Aquests del PP són insaciables, quan es tracta d'anar contra el català mai en tenen prou, per a ells val tot.
Publica un comentari a l'entrada