La Catalunya de turisme “low cost”: Lloret de Mar

La setmana passada vaig estar uns dies a la comarca de la Selva, concretament a Lloret de Mar, i després de passar el cap de setmana a Sarrià demà torno a marxar, aquesta vegada més al nord, concretament al Baix Empordà. Potser faré alguna escapada una mica més lluny però tampoc no gaire, que bàsicament l’objectiu d’aquestes curtes escapades és descansar.

Lloret és un poble que està pagant amb escreix la pesada penitència d’haver optat fa anys per un tipus de turisme ultra massificat, que té l’avantatge d’omplir un munt d’hotels però... gairebé tota la resta de les conseqüències d’aquest turisme són greus inconvenients per a la població, amb nombrosos problemes d’ordre públic, saturació de serveis públics, problemes de mobilitat, etc. Lloret es nodreix bàsicament d’un turisme procedent del centre i de l’est d’Europa. Amb totes les excepcions que calguin, estem parlant d’un personal molt jove que, en bona mesura, arriba a Lloret en autocar i/o en vols low cost. És un model de turisme que, personalment, no m’agrada gens, tot i que a Lloret també t’hi trobes famílies normals, amb nens i tal. Però no és cap secret per a ningú que a Lloret abunden els grups de joves que, mentre són a Espanya, semblen tenir com a únic objectiu el d’emborratxar-se dia sí i dia també. I parlo de mentre són a Espanya amb tota la intenció, doncs intueixo que deuen ser ben pocs els que saben que quan són a Lloret es troben a Katalonie. Bàsicament viuen de nit i dormen de dia, i també fan alguna escapada a la platja per descomprimir. És un perfil de turista que omple els nombrosos hotels de 2, 3 i 4 estrelles, i algun de cinc, que hi ha repartits per la població.

Però tot i que molta gent ho ignora, a l’entorn de Lloret hi ha unes platges francament magnífiques (a la foto, Cala Canyelles) i, per sort, no totes són de fàcil accés ni estan prou ben senyalitzades. Per altra banda, persones que viuen tot l’any en aquesta població m’han comentat que Lloret també és coneguda com la platja de Jaén (Espanya), de tanta gent que hi va arribar els anys cinquanta i seixanta del segle passat. Em diuen que darrerament alguns d’aquells immigrants estan tornant a Andalusia, la seva terra d’origen, perquè aquí les coses ja no són tan fàcils com havien estat, mentre que a Andalusia la vida és ara molt més còmoda que a mitjan segle passat quan ells van haver de marxar a buscar-se les garrofes lluny de casa. I sense oblidar tampoc que la vida a Andalusia és bastant més barata que a Catalunya. Molts d’aquests immigrants són dels que no han canviat mai de llengua, i a la primera de canvi et diuen allò tan simpàtic de yo llevo aquí cincuenta años y no hablo catalán, pero lo entiendo todo, eh!

Resumint, Lloret és, en general, molt més Espanya que molts pobles del Baix Empordà on, com deia abans, seré a partir de demà. A Lloret, per exemple, aquests dies era ple de banderes espanyoles, en tots els formats i varietats imaginables, des de la clàssica del torOsborne fins a la oficial d’aquell país, passant per laRoja, etc. Intueixo que quan a Catalunya es convoqui el referèndum d’autodeterminació que un dia o altre haurà d’arribar, Lloret serà un dels llocs on el percentatge de vots contraris a la independència serà elevat.