.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 17 de desembre del 2012

Un Churchill és el que necessitem a Catalunya!

Dissabte passat, a la cruïlla de la Via Augusta amb la Ronda del General Mitre de Barcelona, es va inaugurar un monòlit en memòria de Sir Winston Churchill. L’homenatge ciutadà, promogut per la Fundació Catalunya Oberta i organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, va començar amb una puntualitat tan britànica que, tan mal acostumats com estem els barcelonins en temes de puntualitat municipal, va sorprendre molt agradablement. Presentava l’acte Joan Oliver, president de l’esmentada fundació, i a continuació es va escoltar una cinta amb la veu de Sir Winston. Després van prendre la paraula la seva besnéta, en anglès, així com el consol britànic a Barcelona, amb un terç del seu discurs en un català força acceptable, dos terços en anglès i, perquè no fos dit, una frase en espanyol. Va tancar l’acte l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, amb una petita part del seu discurs en anglès i la resta en català.

No acostumo a anar a actes d’aquesta naturalesa però, en aquest cas, hi vaig voler anar perquè Winston Churchill sempre m’ha semblat un dels personatges polítics més interessants del segle XX. Avui en dia es troben a faltar polítics com ell. L’altre motiu per anar-hi era pel morbo de saber que el merescut homenatge de la ciutat de Barcelona a Churchill va ser vetat mentre governaven les esquerres, que estaven per homenatjar altres personatges històrics de molt diferent tarannà que Sir Winston. I és que cal dir les coses tal com són... encara que a alguns els puguin resultar incòmodes.

Durant la segona Guerra Mundial i, més concretament, el 6 de juny de 1940, en una de les seves intervencions radiofòniques més conegudes, Sir Winston va encoratjar els britànics a resistir, i es va referir als criminals bombardeigs a que havia estat sotmesa la ciutat de Barcelona uns anys abans, durant la nostra Guerra Civil, amb aquestes paraules: “No subestimo la severitat de càstig que ens cau al damunt. Però confio que els nostres conciutadans sabran resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”.

Penso que el que ara mateix ens caldria a Catalunya és un polític de la talla de Sir Winston Churchill. Són temps molt difícils, i més difícils que en vindran. Però, dissortadament, mires en totes direccions i no en veus cap que s’hi assembli ni de lluny. Esperem, doncs, que el president Mas, que al capdavall va guanyar sense discussió les eleccions amb una promesa formal en aquest sentit, se’n surti i ens organitzi el promès referèndum per tal que els catalans puguem decidir, democràticament, quina mena de futur volem per Catalunya.

Aquí i aquí també se n'ha parlat.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

amb tots els clarobscurs que presenta el personatge, i la distància que atenua els sentiments, i tot i que no sóc pas de fer homenatges d'aquest estil, no està de més que se li faci. al cap i a la fi, d'altres homenatjats tenim per ací que no s'ho mereixen ni una quarta part. del president Mas, però, molt em temo que no té la talla de mr. Churchill, però bé, potser és el que ens cal: tenir clara quina és la nostra mesura.

Oliva ha dit...

DESPRES DE QUE ELS LLESTOS DE "LA RAZON",TAN MENTIDERS ELS POBRICOS, EL TRACTESIN DE "NAZI",L'HOMENATJE AMB SEMBLA MES QUE OPORTU. SRO.MARUENDA,LLEGUEGI UNA MICA HOME,QUE LI PAGA EL SOU UNA EDITORIAL,QUE NO SIGUI DIT.....

Jordi ha dit...

A vegades em pregunto si el temps de personatges tant destacats ha passat. No sé si en una societat com l'actual amb la seva mentalitat ho permet.

També cal pensar que moltes vegades no passa gaire a la història greus errades com la dels Dardanels.

Galderich ha dit...

Jo no tinc clar que se li hagi de dedicar un monument a un estranger, sigui de la ideologia que sigui si es pot invertir el mateix import en un monument a alguna persona més propera que encara que no sigui un estadista si que ha aportat alguna cosa a la comunitat.

Si no promocionem nosalres els nostres valors segur que a Anglaterra mai aixecaran un monument a algún català que hagi aportat alguna cosa a la Humanitat.

I per cert, aquest monument segur que l'ha fet un laborista... és lleig amb ganes!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
És evident que Mas no té la talla de Mr. Churchill però, si més no, és el que tenim més a mà. Esperem que Junqueras l'ajudi... ;-)

Oliva,
Marhuenda és un home molt llegit i perfectament informat. Una altra cosa és com "aprofita" els seus amplis coneixements en les seves activitats professionals. Al meu entendre, de manera molt lamentable.

Jordi,
El temps dels governants intel•ligents no ha passat, de tant en tant en surten, però s'ha de dir que últimament van escassos, sí.

Galderich,
Buscant allò que els polítics anomenen "una transaccional", potser ens posaríem d'acord si s’anul·lés per llei la possibilitat d'erigir monuments, a qui sigui, pagats amb diner públic.
I sobre la teva última frase: no sé si l'ha fet un laborista, un convergent o un apolític, però el resultat final es força lamentable. En Trallero ens mostra avui al seu blog que ja s’hi pixen els gossos del barri.

Galderich ha dit...

Ha, ha... no me l'havia plantejat com a pipi-can!

teresa ha dit...

D'en Winston Churchill diuen que era maçó i del alcalde Trias el mateix, serà per afinitats de com gestionar el poder, no ho sé...Sinó perqué ver-li un monolit amb els temps que corren?

Miquel Saumell ha dit...

Teresa,
Aquesta és una bona pregunta per fer-li a l'alcalde Trias. Bon any!