Coincidències molt sospitoses

(L’article original en versió paper es va publicar el 4 de setembre de 2015 a la pàg. 6 del núm. 1.720 de La Veu de l'Anoia)

Divendres de la setmana passada Artur Mas i altres líders polítics tenien anunciat un acte públic d’assistència multitudinària per presentar la candidatura de Junts pel Sí. La notícia, però, va tenir una contraprogramació estatal que va ocupar les portades dels diaris de dissabte. Al matí del mateix divendres la Guardia Civil va fer un desplegament espectacular per escorcollar quatre ajuntaments convergents, la fundació del partit i la seu central. La coincidència en el temps de les intervencions policials amb l’acte polític podria haver estat una casualitat. Podria, però no ho va ser. Molta estona abans de les exhibicions policials diversos mitjans de comunicació estatals estaven esperant a la porta de la fundació, i segur que no eren allà per casualitat. Algú de l’entorn del govern espanyol o de la fiscalia els havia avisat per tal que els periodistes no es perdessin un gran espectacle mediàtic amb clares intencionalitats polítiques.

Un es pot preguntar com és que quan arriba la Guardia Civil a fer un escorcoll, que en teoria hauria de ser per sorpresa, la premsa ja els espera i els mateixos que han de ser investigats ja n’estan assabentats. Qui va avisar els periodistes? Amb quines intencions ho va fer? Suposo que a hores d’ara ningú apel·larà a la separació de poders per justificar que la coincidència va ser casual. Dia sí i dia també es demostra que, dissortadament, a Espanya no hi ha separació efectiva de poders. Negar les estretes connexions i complicitats polítiques entre els diversos estaments estatals és negar l’evidència, i més quan falta menys d’un mes per a unes eleccions que seran cabdals, no només a Catalunya sinó també a Espanya.

Negar que l’espectacle mediàtic dels guàrdies civils traginant maletes i caixes de cartró no forma part de la campanya estatal en contra de la independència de Catalunya és d'un cinisme sideral. El que va passar divendres només és un episodi més de la pressió judicial, fiscal, policial i política que en les properes setmanes anirà en augment. Encara que no es vulgui admetre en públic, Espanya també llegirà els resultats del 27S en clau plebiscitària, sobretot si guanya l’unionisme. Aquestes eleccions tindran, sigui quin sigui el resultat, conseqüències polítiques de llarg abast. El 27S sabrem per la via democràtica si el suport a la independència de Catalunya és majoritari. Mentrestant, ens queda la imatge de l’exhibició de maletes i caixes de cartró en l’època del llapis de memòria i dels arxius digitals desats al núvol.