.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 23 de setembre de 2015

Política ficció

En aquesta foto del diari Ara tenim els set candidats a les eleccions de diumenge. Començant per l’esquerra, el primer i el penúltim són inequívocament partidaris del “sí”, i la resta no. Suposem per un moment que totes les enquestes electorals que s’han publicat fins ara s’haguessin equivocat, i que diumenge guanyés el “no”. I quan dic totes les enquestes vull dir tant les cuinades a Catalunya com les que es cuinen a Madrid, que al marge del diferent grau de cocció a la que han estat sotmeses totes coincideixen en que el “sí” superarà sense problemes els 68 escons. Suposem, però, que la suma de diputats dels partits contraris a la independència de Catalunya fos superior a la suma dels diputats que hi estan a favor. Impossible no ho és.

Però arribats a aquest punt de la política ficció, algú amb un mínim de sentit comú es pot imaginar un govern presidit per Arrimadas, amb en Franco Rabell de vicepresident encarregat dels assumptes econòmics, García Albiol conseller de llengua i immigració, Iceta de cultura (per la seva faceta de ballarí) i Espadaler conseller encarregat de la tercera via, una cosa que ningú sap en què consisteix? Algú es pot imaginar un govern d’aquestes característiques, un govern tan políticament transversal com aquest, un govern que només estigués cohesionat pel “no” a un futur més decent per a Catalunya i els catalans. Doncs jo no.

5 comentaris:

Pere Pons ha dit...

El Govern que esmentes, em sembla que seria millor que l'alternatiu, amb el MAS al capdavant. Aquest ja el coneixem, ho hem tingut... és el que TENIM ENCARA, I a més de desgovern absolut, corrupció... ha portat a Catalunya descrèdit, divisió, dèficit, retallades i espoli, espoli des del propi Govern. Si això ha de ser el nou país que volen formar... em quedo amb el NO

luis ha dit...

Miquel, segons tu totes les enquestes publicades fins ara donen guanyadora la opció del sí. Guanyadora la opció del sí en nombre de escons i no de vots.
Vosaltres dieu que el Govern Espanyol es anti-democràtic perquè no us va deixar fer el referèndum de manera legal. I jo pregunto, es democràtic dir que si aconsegiu la majoria d´escons, que no de vots, ja podeu tirar endavant el tema de la independencia? NO! En una democracia el que val es el que decideix la majoria del poble. T´agradi o no.
Junts pel SÍ podría governanr perqué hauria guanyat pero sense tirar endavant la independència.

Didac ha dit...

Lluís, jo crec que és més senzill encara: És democràtic pretendre crear-se un propi estat sobre el territori d'un altre ja existent?

Miquel Saumell ha dit...

Pere Pons,
Queda clar, gràcies. Diumenge tens la sort de poder triar entre les diverses opcions del "no", i segur que en trobes alguna que t'agrada.
Unes dades sobre la corrupció: Catalunya té el 16% de la població de l'estat, i l'economia catalana representa el 21% del total estatal. La corrupció catalana és el 6% del total de l'estat, però ocupa un 60% dels informatius. Alguns ho trobem molt curiós ;-)

Luis,
D'escons i vots ja en vam parlar l'altre dia, i no hi tinc res a afegir. Queda també clara la teva posició, i me n'alegro que ja no dubtis com deies fa pocs dies ;-)

Didac,
No sé si la teva pregunta és retòrica, però la resposta és clara: és clar que sí, com TOTS els nous estats independents que han anat sorgint al món ;-)

Anònim ha dit...

Ostres Didac, la qüestió és molt simple
Amb democràcia i urnes recuperarem el nostre estat i territori que ens van arrabassar per les armes.
Per tant no pateixis que no ens endurem cap territori del teu estat, tot el contrari esperarem que se'ns afegeixin les altres parts del territori que encara manteniu per la força

Eliseu