(L’article original en versió paper es va publicar el 2 d'octubre de 2015 a la pàg. 7 del núm. 1.724 de La Veu de l'Anoia)
La combinació del discurs repetitiu de la por amb les amenaces provinents de l’Estat va experimentar diumenge una contundent derrota electoral a les urnes. Aquesta campanya electoral ha estat molt més llarga que les dues setmanes de la campanya oficial i, de fet, tot i haver-se celebrat ja les eleccions, aquesta encara continua. En aquests mesos, però, les opcions unionistes no han estat capaces d’oferir res de positiu als catalans. Res. L’argumentació unionista ha estat centrada exclusivament en transmetre als catalans por i amenaces, però els resultats electorals demostren que aquesta estratègia no els ha funcionat. La conseqüència és que si fins ara teníem un Parlament clarament favorable al dret a decidir, una expressió que es pot prestar a interpretacions equívoques, ara tindrem un Parlament clarament independentista. Aquesta és la gran diferència.
En aquesta llarga campanya l’unionisme ha estat representat pels partits polítics d’àmbit estatal, el Govern espanyol i els seus apèndixs, el Tribunal Constitucional, la Junta Electoral, l’Exèrcit, l’Agència Tributària, els dirigents esportius, la premsa de paper i també la digital, les ràdios i les teles, la majoria dels anomenats intel·lectuals espanyols, determinats portaveus i traductors de la Unió Europea, la Conferència Episcopal, les organitzacions patronals i sindicals, dirigents estrangers com Cameron, Merkel, Obama i companyia, els quals han dit unes vaguetats a canvi de vés a saber què, els amos d’algunes grans empreses que han intentat condicionar el vot dels seus treballadors com si encara fóssim al segle XIX, i les espectaculars campanyes publicitàries d’entitats fantasma com la Societat Civil Catalana i Empresaris de Catalunya, que no està clar qui tenen al darrere que els financi amb tanta generositat; aquest seria un bon tema d’investigació per a una tesi doctoral.
Que les opcions independentistes hagin guanyat les eleccions amb tanta contundència només demostra que la raó de la força bruta representada per la por i les amenaces no ha estat suficient per imposar-se a la força de la raó democràtica i ben argumentada amb optimisme. Ara els perdedors objectaran els vots, els percentatges i tot el que se’ls acudeixi. Alguns fins i tot tindran la gosadia de dir que s’han de comptar vots i no escons. L’exigència, però, perd qualsevol validesa quan aquests són els mateixos que no ens han deixat comptar els vots mitjançant un referèndum tal com des de Catalunya s’ha demanat amb insistència. La cursa segueix.
La combinació del discurs repetitiu de la por amb les amenaces provinents de l’Estat va experimentar diumenge una contundent derrota electoral a les urnes. Aquesta campanya electoral ha estat molt més llarga que les dues setmanes de la campanya oficial i, de fet, tot i haver-se celebrat ja les eleccions, aquesta encara continua. En aquests mesos, però, les opcions unionistes no han estat capaces d’oferir res de positiu als catalans. Res. L’argumentació unionista ha estat centrada exclusivament en transmetre als catalans por i amenaces, però els resultats electorals demostren que aquesta estratègia no els ha funcionat. La conseqüència és que si fins ara teníem un Parlament clarament favorable al dret a decidir, una expressió que es pot prestar a interpretacions equívoques, ara tindrem un Parlament clarament independentista. Aquesta és la gran diferència.
En aquesta llarga campanya l’unionisme ha estat representat pels partits polítics d’àmbit estatal, el Govern espanyol i els seus apèndixs, el Tribunal Constitucional, la Junta Electoral, l’Exèrcit, l’Agència Tributària, els dirigents esportius, la premsa de paper i també la digital, les ràdios i les teles, la majoria dels anomenats intel·lectuals espanyols, determinats portaveus i traductors de la Unió Europea, la Conferència Episcopal, les organitzacions patronals i sindicals, dirigents estrangers com Cameron, Merkel, Obama i companyia, els quals han dit unes vaguetats a canvi de vés a saber què, els amos d’algunes grans empreses que han intentat condicionar el vot dels seus treballadors com si encara fóssim al segle XIX, i les espectaculars campanyes publicitàries d’entitats fantasma com la Societat Civil Catalana i Empresaris de Catalunya, que no està clar qui tenen al darrere que els financi amb tanta generositat; aquest seria un bon tema d’investigació per a una tesi doctoral.
Que les opcions independentistes hagin guanyat les eleccions amb tanta contundència només demostra que la raó de la força bruta representada per la por i les amenaces no ha estat suficient per imposar-se a la força de la raó democràtica i ben argumentada amb optimisme. Ara els perdedors objectaran els vots, els percentatges i tot el que se’ls acudeixi. Alguns fins i tot tindran la gosadia de dir que s’han de comptar vots i no escons. L’exigència, però, perd qualsevol validesa quan aquests són els mateixos que no ens han deixat comptar els vots mitjançant un referèndum tal com des de Catalunya s’ha demanat amb insistència. La cursa segueix.
6 comentaris:
Miquel hi han coses que dius que no son certes. I que consti que el teu blog m´encanta.
1- Segons tu, no us han deixat comptar els vots mitjançant un referèndum. Recordo que el referèndum del 9-N va ser il.legal. Fins que no sigui legal, no comptaran els vots.
2- Qui es va encarregar dia si i dia també en dir que aquestes eleccions eren plebiscitàries va ser el senyor Artur Mas. Pues llavors, en unes plebiscitàries conten els vots. T´agradi o no.
3- El discurs de l´unionisme a sigut patètic. Ho reconec. Pero el discurs dels partits independentista una mica també. Nomes ens deien que amb la independencia tot seria fantàstic. Molt bé. Pero algú em va dir les posibles conseqüències de sortir de la Unió Europea? y de l´euro? I quan costaria la creació d´un Estat propi? Com el crearien? Hi han molts temes i jo no he sentit res.
Luis,
1/ Per tant tinc raó, no ens han deixat comptar els vots com es va poder fer a Escòcia.
2/ Deixant al marge que jo no sóc Mas, els vots del PACMA, per exemple, són indepes o no? I els de CSQEP, què són? Del "no" segur que no, ells mateixos ho han desmentit. No és tan senzill atribuir el "sí" i el "no" a tots i cadascun dels vots d'unes eleccions "normals"; per això convé fer un referèndum. I el farem, no et càpiga dubte.
3/ Això són opinions, i totes són respectables. I sobre les teves preguntes, la resposta és clara: el cost seria molt menor que el que suportem ara amb la dependència d'Espanya. Evidentment això també és una opinió, concretament la meva.
1- No tens raó. El referèndum del 9-N va ser il.legal. Per tant no es conten els vots. El referèndum de Escòcia SÍ va ser legal. Veieu la enorme diferencia? Si no la veieu, teniu un problema. En un futur, ja veurem si hi ha un referèndum legal.
2- A mi mes igual la ideología política dels caps de llista de partits com CSQEP o PACMA, que evidentment son mes partidaris del NO que del SÍ. La qüestió es que el 98% de la gent independentista va votar a JxSÍ o la CUP. Aixó ho sap tothom. Ah, i tampoc pots incloure com a SÍ a gent de JxSÍ que votaria NO. Hi aixó ho se. Si no no ho diria.
3- Deixeu ja el discurs infantil. Espanya ens roba o el cost seria molt menor que el que suportem ara. Joder, que la qüestió de la independència es molt seria. Afectaria a 7,5M d´habitants. Ah, i també hi ha mes temes que afectarien Catalunya a part del econòmic. Per exemple la sortida de la Unió Europea.
Luis,
Per saber què ens depararà el futur haurem d’esperar a ser-hi, i de moment encara no hi som. Dit això, s’ha de ser mínimament rigorós amb els arguments que s’utilitzen. No insisteixis tant amb el 9-N, que jo no n’he parlat ni tinc intenció de fer-ho. S’ha de ser especialment curós amb les xifres: “el 98% de la gent independentista va votar...”. I tu com ho saps? Dir que “això ho sap tothom” no em demostra res, o potser és que jo no formo part del tothom. L’afirmació “això ho sé”, així, sense més, tampoc no és argument. No posis “Espanya ens roba” com a cosa meva, jo no faig afirmacions d’aquesta naturalesa. “La sortida de la Unió Europea” no és cap fet consumat, de moment estem en el terreny de les hipòtesis i opinions d’uns i altres; interessades, és clar. A la UE no hi ha principis sinó interessos, i el que no és una hipòtesi és que una Catalunya independent seria un contribuent net a la UE. Ningú —tampoc Espanya, que passaria a ser un receptor net de la UE— amb un mínim de sentit comú i del negoci deixaria escapar un client així. Però, repeteixo, ningú té la bola de vidre per endevinar el futur.
Miquel, qualsevol persona amb 2 dits de front sap que la gran majoria de independentistas, per no di tots (98% es inventat) heu votat JxSí o CUP. L'afirmació aixo ho se la puc dir perque tinc familiars que van votar JxSí i en un referéndum votarien NO. Y lo de la Unió Europea no ho dic jo per portar la contraria, ho diuen polítics i entessos en el tema de forma d'Espanya.
Si parles d'Escòcia i de vots, estas comparant el referèndum d'alla i d'aqui o no? Tu dius no ens van deixar contar vots i jo normal va ser il.legal. La llei, t'agradi o no, no te la pots saltar. Res mes.
Publica un comentari a l'entrada