Quan El País era un diari respectable

El món dóna moltes voltes, i el que avui és negre ahir era blanc. Sovint em pregunto per què. Durant molts anys El País era un diari respectable i, de lluny, el diari més important d’Espanya. Alguns deien que era un diari d’esquerres, però tinc els meus dubtes. Això sí, El País donava suport al PSOE. Però algú pensa que el PSOE és un partit d’esquerres? Bé, sigui com sigui no he sigut mai del PSOE ni de cap partit, però El País el comprava cada dia. I quan era fora, era el diari més fàcil de trobar als quioscos de l’estranger. Però d’un temps ençà El País i, sobretot, la seva línia editorial, al meu entendre han deixat de ser respectables. Des de fa uns quants mesos quan llegeixo els seus editorials tinc l’estranya sensació que estic llegint els de La Razón, dirigida per un tal Marhuenda, de professió principal tertulià. Quan algú se’m queixa de la deriva ideològica que ha fet El País jo sempre li recomano passar-se al TBO dels Lara. Llegirà el mateix però almenys no s’emprenyarà. I si de tant en tant necessita un descans razonable, pot passar-se tranquil·lament a l’ABC o El Mundo; ni ho notarà. I no cal dir que amb aquestes reflexions em refereixo especialment a l’enfocament tristament unànime de la premsa madrilenya sobre el problema catalán.