Ara es parla de la via Colau, com si de cop i volta els catalans ens haguéssim d’oblidar amb quins suports polítics va arribar al càrrec l’alcaldessa de Barcelona. Jo als polítics els acostumo a jutjar pels fets i no per les seves declaracions que, tot sovint, els contradiuen. Colau pot fer ara les manifestacions independentistes que consideri convenients, però tot i que són d’agrair no tenen massa credibilitat mentre l’alcaldessa no es desmarqui clarament de Podemos i Pablo Iglesias, que sobre aquest tema ja sabem com pensa. A Espanya potser encara es pot fer el discurs ambigu respecte Catalunya, però a aquestes alçades del procés a Catalunya s’ha de parlar clar i actuar en conseqüència. Per tant, de Colau, més que grans declaracions només n’espero fets. Un primer gest simbòlic que seria valorat molt positivament seria, per exemple, que rectifiqués i autoritzés que Barcelona passés a formar part de l’AMI. Mentrestant, si més no en clau independentista, la via Colau no existeix. Diuen que rectificar és propi de persones sàvies, i Colau pot demostrar que ho és.
3 comentaris:
AQUESTA SRA.ES CREU LA CALLAS DE LA POLITICA,CREC QUE LO MILLOR ES DEIXARLA FER,I SI A MES A MES LI PISPA VOTS,TAN A PSOE COM A CIUTADANS,POT SER FINS I TOT CONVENIENT.
Totalment d'acord...
Oliva, Carme,
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada