.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 5 de febrer de 2016

De solució només n’hi ha una

Arribats al punt on ens trobem només hi ha un camí per resoldre el contenciós Catalunya vs. Espanya, i aquest passa necessàriament per la via democràtica, mitjançant l’eina més democràtica que existeix per a aquests casos, és a dir, un referèndum d’autodeterminació basat en els següents punts bàsics:

1/ Un referèndum vinculant a Catalunya
2/ Una pregunta clara sobre la independència de Catalunya
3/ Dues possibilitats de resposta: sí o no a la independència
4/ Guanya l’opció que obté el 50 per cent més un dels vots emesos.

Aquests quatre punts haurien de ser innegociables, però per poder donar plena validesa al procés es podria acordar un percentatge de participació mínima que es podria fixar, per exemple, en el cinquanta per cent del cens electoral.

Mentre no es vagi per aquesta via, mentre uns i altres vagin marejant la perdiu amb terceres vies, federalismes, descentralitzacions administratives i altres invents que, al meu entendre, estarien tots inclosos en l’opció del no, el problema seguirà enquistat.

I recordem-ho, la independència no és una finalitat en sí mateixa, només és una eina perquè els catalans visquin millor. Necessitem un estat propi que ens defensi perquè ara depenem d’un estat que en molts aspectes no només no ens defensa sinó que ens perjudica.

8 comentaris:

luis ha dit...

De solució només n'hi ha una. Ara una solució impossible de realitzar i está molt clar. Llavors que fem? Ah, i si marejar la perdiu amb terceres vies, federalismes és una tontería pero també ho és parlar d'una DUI i altres coses. La cosa esta xunga!

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
En política no hi ha res que sigui impossible, i més aviat que tard els fets ens demostraran que aquest cas també es resoldrà mitjançant la política.
Per cert, les independències no es concedeixen sinó que es proclamen. Per tant, lo més normal és que les declaracions d'independència siguin unilaterals i no que sorgeixin apadrinades. Malament rai si la creació d'un nou país necessités de la benedicció de la seva anterior potència colonial per adquirir carta de naturalesa.

luis ha dit...

Miquel, ens agradi o no, encara pertanyem a Espanya i la Unió Europea. Això vol dir, malauradament, que per aconseguir la independència tant Espanya com la Unió Europea hauran d´estar d´acord. El que estem fent ara, no serveix per a res. Ens agradaria que si, pero no. Que hi farem. No ho tenim gens fàcil.

Oliva ha dit...

LA SOLUCIO ES UNA,D'ACORD,PERO LA GENT QUE TIRA DEL CARRO SU CREUEN?.

gloria abras pou ha dit...

Miquel,
Un 51% de vots a favor d'una o altra cosa em sembla poc. Ja sé que és una regla democràtica però un 49% d'independentistes o unionistes contrariats em sembla una xifra molt important. Encara els independentistes, per desgràcia, seríem de bon conformar si perdéssim perquè som un poble que, de tan pacífic, ens falta sang a les venes per reclamar el que és nostre però els unionistes, ferotges i manaires, no sé com reaccionarien.
M'agradaria que ens diguessis que et sembla "la desconnexió".
No tinc visualitat política i gent com tu, en aquest blog diàfan, m'ajuda a obrir els ulls.
Bon cap de setmana!

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Si els catalans opten majoritàriament per ser independents, diguin el que diguin ara Espanya acabarà sent un bon veí, i la UE en prendrà nota i s'adaptarà a la nova realitat, com ha passat en casos similars. Ara Espanya i la UE diuen el que els toca dir, com no podria ser d'una altra manera.

Oliva,
Aquí tothom tira del carro, uns en una direcció i uns altres en la contrària, i nosaltres hem de mirar de ser més que els altres.

Glòria,
El 50%+1 vot a mi també em sembla poc, però és suficient. Així funciona la democràcia. Tot el que fos augmentar les exigències de l'opció independentista (55, 60 per cent, etc) aniria a favor dels unionistes, que en tindrien prou amb un 45, 40 per cent, etc., i això no seria gens just.
Ara mateix la desconnexió només la veig com una paraula sense contingut. Desconnectarem quan a les urnes hàgim demostrat tenir una majoria.
I sobre que els independentistes són més pacífics que les unionistes permeta'm que discrepi; per tot hi ha de tot. Jo no crec que uns siguin els bons i els altres els dolents.
Igualment, have a nice weekend!

gloria abras pou ha dit...

Miquel,
No he volgut dir bons i dolents. Crec que els independentistes catalans són molt passius. Durant anys i panys tot ha sigut l'estelada i l'Estaca fins que va venir un 10 J i es va reclamar la llibertat per Catalunya. Els unionistes són del morro fort -topem amb l'església- i l'independentisme actual ja ha enterrat molts votants per donar pas a noves generacions que esperem que no parin fins aconseguir un estat lliure.

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Gràcies, queda clar.