.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 3 de febrer de 2016

Vagues antisocials


A Barcelona tornem a patir vagues del transport públic. Ahir va ser el metro, i avui està anunciada una vaga del bus. A continuació està previst tot un seguit de més vagues per tal que els barcelonins siguem conscients de qui mana a la ciutat: els vaguistes de TMB. Aviat tindrem fires importants i, com no podia ser d’una altra manera, les vagues del transport públic coincidiran amb aquests esdeveniments. S’ha demanat als sindicalistes que les vagues no coincideixin amb les fires, i la resposta ha estat que ni parlar-ne. Els centenars de vaguistes semblen ignorar que els afectats són, som, centenars de milers.

Vull aclarir que sóc plenament partidari dels sindicats i del dret a vaga, però no sóc gens partidari dels inconvenients que una vaga del transport públic causa a la ciutadania. Com poden coexistir aquests dos drets, el de vaga i el de tenir un servei de transport públic, no ho sé, però quan els únics perjudicats d’una vaga són les persones alienes al contenciós laboral entre vaguistes i empresa la vaga resulta antisocial. Els efectes de les vagues del sector públic són molt injustos per a la societat, i aquestes haurien d’estar regulades molt més estrictament. Això vol dir, per exemple, més serveis mínims.

Els sindicalistes de l’empresa pública TMB tenen una mala fama merescudament guanyada. El que obtenen aquests treballadors amb les seves vagues és una creixent manca d’empatia del ciutadà que les pateix. Per part meva no sento cap solidaritat envers els vaguistes de TMB. No sé què reclamen, però sí que sé que el seu dret a vaga xoca de ple amb el meu dret a disposar de transport públic. Quan un treballador accedeix a un lloc de treball d’aquestes característiques hauria de saber que els seus drets sindicals no poden ser els mateixos que si es posa a treballar a la pastisseria de la cantonada.

5 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, estic d´acord amb tu en el tema de les vagues de TMB. El que no entenc és que siguis partidari del dret a vaga, però no dels inconvenients que ocasiona. Una vaga crea inconvenients sempre (en menor o major grau). Llavors si estàs a favor del dret a vaga, hauries d´acceptar les conseqüències.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
En una vaga hi ha dos actors, l'empresa i els vaguistes, i els inconvenients s'han de repartir exclusivament entre ells. No estic d'acord que un tercer, en aquest cas l'usuari del transport públic que no en té cap culpa, en pagui les conseqüències. Per tant, repeteixo, d'acord amb el dret a vaga, i també amb el dret a lockout, però sense perjudicar a un tercer.

luis ha dit...

En molt poques ocasions l'empresa i els vaguistes arriben a un acoord satisfactori. Per això acaben fent el que fan. No estic d'acord, com tu, que un tercer pagui les conseqüències. Però que vols fer? Es difícil.

Clidice ha dit...

D'acord i en desacord, es fa difícil de comentar en un blog, perquè requereix tants matisos que, de ben segur, en uns quants paràgrafs acabaríem donant impressions força esbiaixades del nostre pensament.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
El tema és molt complex, i segurament ni un tesi doctoral sobre el tema ens trauria de dubtes, i menys en aquest cas en el que els perjudicats (els usuaris que ens quedem sense servei) som a la vegada l'empresa que, en ser pública, és de tots ;-)