.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 1 d’abril del 2016

Iceta i companyia

Encara que públicament no se li coneixen activitats professionals remarcables al marge de l’ampli camp de la política, és a dir, que no pot presumir gaire d’experiència laboral en el món diguem-ne real en el que ens movem la majoria dels mortals (el món de la política és tota una altra història), i aquesta mancança, evidentment, no deixa de ser un handicap, no em fa res admetre que Miquel Iceta és un dels polítics intel·ligents del nostre país, i ho dic des de la meva llunyania ideològica amb el nostre personatge.

Iceta és el màxim responsable de la franquícia catalana del PSOE, que sembla tenir una vocació inequívoca per transformar-se, també, en un partit extraparlamentari a Catalunya. I dic també perquè, en aquest sentit, els dos grans partits espanyols a Catalunya sembla que s’hagin posat d’acord en els seus objectius. El món ha canviat i alguns encara no s’han assabentat que els nacionalistes espanyols de Catalunya ara tenen com a màxims referents polítics a dos partits nous, Ciudadanos i la franquícia colauista de Podemos.

Ara, el líder podemita Pablo Iglesias ha suggerit a Iceta que ens continuï entretenint amb la comèdia d’un referèndum acordat amb l’estat, que és tant com no dir res, i que tracti de posar-se d’acord amb el seu encarregat a Catalunya, Domenech, el qual també sembla anar per aquest camí. Però tots sabem, i ells els primers, que, mani qui mani a Madrid, l’estat mai s’avindrà a donar llum verda a aquest exercici de democràcia. Insistir que el referèndum s’ha de pactar amb l’estat és tant com admetre que no tenen cap interès en que es faci. 

La conclusió de tot plegat és que si els interessos polítics passen per la constitució d’una Catalunya independent, cal allunyar-se políticament de tota aquesta gent com més aviat millor. Iceta i companyia, i aquí hi podem incloure els populares, els ciudadanos, els podemitas i assimilats, només pretenen continuar marejant la perdiu amb un referèndum acordat amb l’estat que saben perfectament que no es farà mai. Però no són prou honestos per admetre-ho públicament.

4 comentaris:

luis ha dit...

Els podemitas van dir que si guanyaven les eleccions per majoria, convocarien el referèndum. Al no guanyar, mai sabrem si ho haguessin convocat. Tu pots pensar que no, pero no ho saps.

Oliva ha dit...

...PERO ES TAN FELIÇ,DE SER SECRETARI GENERAL¡¡¡,QUE TOT L'ALTRE ES SECUNDARI,ELL,QUE SEMPRE HA VALGUT MES QUE LA MAJORIA,PER FI ES ALGU,ENCARA QUE SIA DE QUATRE ANGRUNES.

Clidice ha dit...

Veus les notícies i sembla com si n'Iceta i en Domènec siguin els capdavanters al Parlament de Catalunya. Com si ells poguessin decidir quin camí ha de triar el país. Pel mateix preu també hi podrien posar el PP, que també resulta majoritari, no? ehem!

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Es diu que els podemitas són uns mentiders, i jo no estic en situació de desmentir-ho.

Oliva,
Potser més aviat que tard només serà el secretari general d'una franquícia extraparlamentària.

Clidice,
Doncs sí, i en aquest aspecte segur que aviat es posarien d'acord.