.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 20 de febrer de 2017

Quan la transparència és opaca

Vinyeta: El País

Hi ha polítics i funcionaris públics que tenen tan clar el discurs teòric de la transparència, tan de moda darrerament, com opaca fan la seva aplicació pràctica. Te’ls trobes en tots els nivells de l’administració pública, i molt més sovint del que seria desitjable. Es tracta d’un problema greu perquè estem parlant de persones que tenen un sou públic que paguem entre tots, i que sembla que tractin d’amagar dades públiques que el sentit comú ens diu que haurien d’estar a l’abast de tots els ciutadans. Ignoro si actuen així per incapacitat o, per què no dir-ho?, per una actitud prepotent de qui pensa, erròniament, és clar, que el ciutadà ha d’estar al seu servei i no ell al servei del ciutadà. I no em referiré a cap reglament concret de transparència, que tots sabem que existeixen, perquè ara mateix no tinc aquestes dades a mà.

Els diners que es gestionen des de l’administració pública, de qui són? Dels funcionaris? Dels polítics, potser? Doncs no, ni dels uns ni dels altres. Els diners públics que ens administren els polítics i funcionaris són del ciutadà. Seria, per tant, lògic, que quan el ciutadà pretén saber com es gasten i/o com s’inverteixen els seus diners, els polítics i els funcionaris que els administren haguessin de respondre, obligatòriament, amb una informació ràpida, concreta i sense fugir d’estudi. No és lògic que es reaccioni amb el silenci administratiu a les repetides demandes d’informació sobre quant ens ha costat una determinada actuació pública pagada, recordem-ho, amb els nostres diners. No té cap sentit que els administradors públics que actuen d’aquesta manera després et vinguin amb grans proclames sobre unes polítiques de transparència que no són capaços d’aplicar-se a si mateixos.

Aquestes coses també passen a Sarrià, on polítics i funcionaris públics que administren els nostres diners menystenen amb el silenci al ciutadà que només intenta obtenir informació sobre com es gasten els diners públics. Deixo constància que, fins al moment, ni l’alcaldessa Colau, ni el primer tinent d’alcalde Pisarello, ni el regidor del districte Mòdol, ni els dos consellers de l’equip de govern, ni cap funcionari del districte de Sarrià-Sant Gervasi han considerat convenient atendre la meva raonable petició d’informació. I, a manca d’informació, al ciutadà només li queda el càstig del vot. No cal dir que continuaré reivindicant el dret dels ciutadans a saber com es gasten els nostres diners, i com més tardin a complir amb la seva obligació d’informar més quedaran en evidència.

4 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Benvolgut Miquel.... quina raó tens!
Justament el darrer article per CatalunyaEconòmica (pel proper número) fet per un servidor i una bona amiga tracta d'aquest tema... com la transparència s'utilitza per fer invisibles certes coses i la necessitat que, més que transparents, els polítics (i altres) "rendeixin comptes" (dels diners, del seu temps, dels resultats).

Un tema, doncs, de completa actualitat...

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Sembla ser que aquesta manera tan estranya de considerar la transparència s'encomana. Jo, però, sóc molt insistent, i diria que me'n sortiré. I llavors vindrà allò de "perdona, Miquel, és que a mi aquestes coses no m'arriben...".

Daniel Vidal ha dit...

Miquel... passa'm (si vols per email) la petició d'informació/dades/pregunta exacta que vols... i potser t'aconsegueixo la resposta :)

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Gràcies per l'oferiment. La meva pregunta surt en l'enllaç del meu article, però no cal que hi intervinguis. Ahir al vespre, durant una conversa personal amb el regidor del districte, em va donar la resposta que he estat dotze dies esperant: 4.700 euros.