Calvo: “El dinero público no es de nadie”

L’afirmació, més que provocadora, que he triat com a títol d’aquest comentari, és un disbarat dels més grossos que hem hagut d’escoltar en els darrers anys, sobretot tenint en compte que l’autoria de la frase pertany un personatge que fa deu anys s’asseia a la taula del Consejo de Ministros d’Espanya. És una demostració més que els ministres també poden deixar anar grans disbarats amb aquella impunitat que sembla anar aparellada amb el càrrec que ocupen.

L’autora de la frase és una senyora andalusa, Carmen Calvo, ministra del govern Zapatero. La frase sencera deia: “Estamos manejando dinero público, y el dinero público no es de nadie”. Amb aquesta filosofia, que sembla ser compartida per altres personatges amb accés a la clau de la caixa pública, alguns polítics treuen la conclusió que com que el diner públic no és de ningú se’l poden apropiar amb total impunitat, com aquell que es troba una moneda d’un euro pel carrer.

Quan veus que alguns governants, amb la idea que no són de ningú, ens roben els diners públics, és a dir, quan veus que et roben impunement a la cara i sense ni tan sols dissimular, i quan constates que, si són condemnats per la justícia, en la majoria dels casos i amb les excuses més inversemblants no tornen mai els diners robats, és a dir, els nostres diners, és comprensible que hi hagin persones que acabin simpatitzant amb el moviment anarquista.