.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 17 d’abril de 2017

Internacionalitzar el conflicte

Fa cinc anys era molt difícil imaginar-se que el conflicte entre Catalunya i Espanya seria avui objecte de declaracions públiques i notes oficials de governs estrangers i institucions supranacionals. Des de la manifestació de l’11 de setembre del 2012 —la primera manifestació veritablement multitudinària en favor de la independència de Catalunya— he escrit repetidament que una de les receptes imprescindibles per assolir l’èxit de la independència implicava fer visible arreu del món la voluntat independentista de molts catalans.

La situació que viu Catalunya s’havia de donar a conèixer arreu i, per tant, per part del Govern de la Generalitat no havia de fer mandra agafar avions per anar a veure clients. Dilluns esmorzes a Barcelona i pots dinar a Nova York, i el mateix dia al vespre agafes l’avió de tornada i l’endemà pots tornar a esmorzar a Barcelona i, si convé, anar a dinar a qualsevol capital europea. Aquesta és la vida del negociant internacional, sempre amb una norma bàsica: si et quedes al despatx esperant que soni el telèfon no vendràs mai res. En política internacional passa més o menys el mateix.

Internacionalitzar el conflicte no vol dir, necessàriament, obtenir complicitats, que també, sinó, bàsicament, sembrar, fer pedagogia, donar a conèixer el conflicte aprofitant totes les oportunitats que es presenten i, sobretot, creant-ne de noves. I sempre amb l’objectiu que se’n parli. El venedor (ara en diuen comercials) sap que perquè caigui una comanda primer s’ha de sembrar o, com es diu sovint, s’ha de menjar molt caviar per poder portar les mongetes a casa. I com que això ho he fet tota la vida parlo amb coneixement de causa, així que no m’ha sorprès gens l’activitat viatgera del conseller Romeva.

Havent transcorregut encara no cinc anys des d’aquella manifestació massiva avui podem dir que, gràcies a la tasca de molta gent i no només dels polítics sinó, sovint, a pesar d’algunes de les seves relliscades, el conflicte de Catalunya amb Espanya ja s’ha internacionalitzat. Arreu del món saben que Catalunya té un conflicte amb Espanya, i que els catalans el volen resoldre. I ningú pot ignorar que, des d’un plantejament democràtic, de solució només n’hi ha una: votar i aplicar els resultats.

No han de preocupar els comunicats estrangers que diuen que Catalunya és un assumpte intern d’Espanya. Cap govern ni institució internacional es posicionarà, d’entrada, a favor dels interessos independentistes. Aquests posicionaments només arribaran un cop es constati que a Catalunya hi ha una majoria independentista; si hi és, és clar, que això no ho sabrem fins que es voti. La constatació via urnes que la majoria dels catalans està a favor de la independència serà el punt de sortida definitiu per desencallar definitivament el problema.

7 comentaris:

luis ha dit...

És una vergonya! Així de clar. Més fets i menys paraules. I tenim un exemple molt clar: Escocia.
És patètic! Que collons fa el senyor Puigdemont entrevistant-se amb un ex-president d'EUA (Jimmy Carter) i intentant vendre-li descaradament un producte (referèndum) il·legal? M´ho pots explicar. Ja tu dic jo. Fer el ridícul.
És evident que un producte il.legal ningú ho comprarà. Vasta ja de viatges absurds que paguem tots els catalans.
Ara, si tu creus que aquests viatges són molt importants, perfecte però els pagues tu.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Et veig una mica nerviós. Take it easy! Et recomano que en comptes d'anar contra tothom comencis a fer campanya a favor del "no", que el temps se t'acaba...

luis ha dit...

Miquel, primer de tot, no estic nerviós. En segon lloc no vaig en contra de tothom. I per acabar tu que saps el que jo votaria.
Ah, torno a insistir perque veig que no vols respondre. Que feia el senyor Puigdemont entrevistant-se amb Jimmy Carter?

Anònim ha dit...

Luis, no sóc ningú per parlar en nom d'en Miquel,
Però no és que no et respongui, és que tot el seu article és la resposta

Eliseu

luis ha dit...

Ja parlarem d'aqui un temps. I ja tornaré a fer-vos memòria ja que sembla que no la teniu. O no recordeu els famosos 18 mesos? Ah, no calla que era una broma.
Ara vosaltres segiu fent volar coloms. I ho dic de bon rotllo.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Encara que l'Eliseu ja t'ha donat una resposta que comparteixo, no oblidis que parlar, entrevistar-se, discutir, canviar impressions amb qui sigui, encara que es digui Carter, de moment no només no és delictiu sinó que és del tot recomanable. I no només en aquest cas sinó sempre.

luis ha dit...

No és delictiu. Només faltaria. Ara bé, el senyor Puigdemont és el president de tots els catalans i els seus viatges els paguem tots. Dit això, crec que anar als Estats Units a vendre un producte (referèndum) il.legal és absurd. I a sobre li vens aquest producte a una persona de 92 anys retirada fa anys i que no té, actualment, cap poder d´influència. Molt bé. Fantàstic.
Si al senyor Puigdemont li agrada tant parlar del procés i del referèndum em sembla perfecte. Però llavors que es pagui ell els seus viatges. O li pagueu tu i l´Eliseu. Segur que estareu encantats.
Aquí ho deixo perquè veig que no ho enteneu.