.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 12 d’abril de 2017

Adversaris, enemics i companys de partit

Carmen/Carme Chacón (d.e.p.) va morir sobtadament diumenge, i dilluns gairebé tota la classe política i periodística es va desfer en uns elogis fúnebres tan desmesurats que, en alguns casos, provocaven vergonya aliena. Jo, que no la coneixia de res i políticament estic als antípodes de moltes de les coses que Chacón havia defensat, només lamento, i ho lamento molt, el vessant humà de la seva mort, sobretot perquè la seva desaparició deixa un nen petit sense mare, i a l’edat del seu fill aquesta figura resulta insubstituïble.

Llegint els elogis dels seus companys de partit, alguns tan fora de lloc que més els hagués valgut demostrar la seva intel·ligència optant per un silenci discret, me n’adono de la manca de límits del cinisme que hi ha instal·lat en el sector de la política. Des que els seus companys de partit la van defenestrar políticament sense miraments no tinc gens clar cap on anaven les simpaties polítiques de Chacón, si cap a la casa central del PSOE, cap a la franquícia catalana o cap a l’escepticisme d’esperar i veure-les venir.

He quedat molt decebut veient els falsos elogis, tan desmesurats, dels seus enemics polítics i, alhora, companys de partit —els d’aquí i els d’allà—, els quals li van fer la vida impossible fins que es va veure obligada a deixar la política i buscar-se la vida per altres vies, sense que això signifiqui obviar els molts errors polítics que va cometre. Sempre s’ha dit que a la política hi ha adversaris, enemics i companys de partit, i amb la desaparició de Chacón s’ha tornat a demostrar que l’afirmació manté plena vigència.

PS: en els deu anys que porto publicant aquí he escrit diverses vegades sobre Chacón. En destaco tres articles com a complement del d'avui: La tara catalana, Ni Chacón ni Rubalcaba i Els dubtes de Chacón i alguna cosa més. Descansi en pau.

5 comentaris:

Oliva ha dit...

"LA CHACON,NOMES TE UN PARTIT...EL DE CARME CHACON"...DIT PER UN COMPANY DE PARTIT.

Josep ha dit...

Encara recordo quan va morir el Porcioles i el Pasqual Maragall va dir que "va ser un bon alcalde". Li van ploure crítiques de les esquerres, i poc després va reblar "va, deixem que els morts descansin en pau".

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Fos quin fos el seu partit, descansi en pau.

Josep,
Amb la segona afirmació Maragall va estar més encertat.

gloria abras pou ha dit...

No m'inspirava cap simpatia. L'ambició desmesurada em crea rebuig però m'ha passat com a tu, he lamentat la pèrdua humana, com l'enyoraran aquells que encara l'estimen i ho faran per sempre però en especial el seu fill, només un nen.

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Doncs sí.