.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 10 de gener del 2012

La tara catalana

Carme/Carmen Chacón és el prototip del nacionalisme espanyol sense complexos. Chacón sap perfectament quin és el seu país. En cas de conflicte d’interessos entre el seu país i Catalunya, una situació que es dóna sovint, ella sempre s’ha posicionat sense dubtar-ho a favor del seu país. Per alguna cosa va ser precisament Chacón la primera persona que va aplaudir la sentència del TC contra Catalunya. Sobre el seu espanyolisme militant a Chacón no se li pot negar coherència. Però Chacón té un problema, i el problema és que va néixer a Catalunya. Tant a ella com al seu equip els sembla que a Espanya encara veuen una Chacón massa catalana, i tot indica que no van gens desencaminats. No és cap secret que pels seus interessos polítics la tara catalana no resulta gens convenient. Ep, no és que Chacón negui la rica peculiaridad regional de ser catalana i tota la pesca, el acento que deia ella mateixa l’altra dia, però a continuació hi posa molta cura en aclarir que, tot i ser-ho, ella és “néta d’uns andalusos meravellosos, néta d’una castellana règia i néta d’un aragonès indomable i anarquista”, com volent fer-se perdonar la seva tara catalana.

Chacón sap que si vol liderar el PSOE i, més tard, aspirar a liderar Espanya, com a catalana no hi té res a fer. Així, amb l’excusa agafada amb pinces que en aquell poble és on va néixer el seu pare, Carme/Carmen Chacón es va presentar dissabte a Olula del Rio (Andalusia, Espanya) per confirmar el que ja sabia tothom des de feia dies, és a dir, que en el proper congrés del seu partit optarà a dirigir el PSOE. No hem d’oblidar que d’aquí a quatre dies hi hauran unes eleccions a Andalusia que pinten molt malament pels socialistes. També s’ha de tenir present que aquella regió és la que més delegats enviarà al congrés dels socialistes que el mes que ve haurà d’elegir el successor de Zapatero. És per tot això que Chacón va decidir presentar la seva candidatura precisament a Olula del Rio i no a, posem per cas, Esplugues de Llobregat, que casualment és el seu poble. O a Madrid, que és on viu amb la seva família des de fa anys. L’objectiu principal de l’excursió andalusa de dissabte era intentar rebaixar el fet que ella és catalana, i per això allà va posar tant interès en parlar dels seus orígens no només andalusos sinó també castellans i aragonesos. Catalana també, però només de naixement. Tot fa pensar que l’excursió no li servirà de res. Siguem realistes, la tara catalana no agrada gens a Espanya.

5 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Aquest cop aniré directe al gra: en dues paraules, la Chacón fot fàstic. Si hi ha una persona que fa venir ganes de vomitar, juntament amb aquell tipus que parlava espanyol amb accent... texà?, és aquesta dona. F à s t i c.

Jan X.C. ha dit...

Reitero el fàstic, expressat pel Ferran, que provoca l'espantaocells aquest que fins ara jugava a dirigir les "Fuerzas Armadas"... i que encara va per Castella dient que intentarà ser menys "catalanista" (eh?!??!?!?!?) per poder presidir el PSOE...

El PSC fa temps que no existeix, i aquesta espantaocells n'és una dels que el va matar.

Clidice ha dit...

Tinc la temptació de quedar-me en un raconet somrient beatíficament mentre veig com, sense pressa, però sense pausa, cada dia ens ho posen més bé als independentistes. No sé ni el quan ni el com, però cada dia en dubto menys :)

Galderich ha dit...

M'ha agradat això de la tara catalana. Em sembla que et copiaré aquesta gràfica expressió.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Tu ho has dit... i no seré pas jo qui ho rebati.
Per cert, ahir vaig llegir la teva carta a La Vanguardia...

Jan,
Repeteixo el comentari anterior.

Clidice,
Tot i que des de l’altra banda de l’arc ideològic, no del nacional, també ho veig així.

Galderich,
T’asseguro que el terme és de collita pròpia. La pots utilitzar sempre que vulguis però si dius d’on l’has tret potser guanyaré algun lector :-))