Les persones que parlen molt de pressa corren el risc de no rumiar prou què han de dir, i que s’acabin contradient amb afirmacions recents que deien exactament el contrari. Ada Colau és un bon exemple d’aquesta mena de gent. Em vaig adonar de qui era Colau el dia que es va ficar en política —candidata a alcaldessa de Barcelona— pocs dies més tard d’haver assegurat pel dret i pel revés que ella mai no entraria en política. Dedicar-se a la política no és pas dolent però, per dedicar-se a la política, mentir hauria de ser una de les línies vermelles que no s’haurien de creuar mai.
Els polítics que juguen amb la mentida tenen un problema, i és que la gent té memòria. Colau, alcaldessa de Barcelona, va accedir al càrrec gràcies a una prima immerescuda de vots per haver-se afegit a la caverna mediàtica espanyola en les seves fastigoses denúncies falses sobre un compte inventat a Suïssa del seu contrincant Trias. Passats tres anys Colau encara no és capaç d’admetre que va guanyar les eleccions fent trampa, ni de disculpar-se públicament amb Trias. Dimecres a RAC-1 va tornar a tenir una oportunitat de fer-ho i ho va rebutjar fent-se l’ofesa.
Un ego desmesurat combinat amb una gran prepotència i la convicció d’una superioritat moral inexistent defineixen Colau. La gent normal, quan s’equivoca, es disculpa, però Colau no només no ho fa sinó que ni tan sols està disposada a admetre l’equivocació. En fi, Colau és d’aquesta mena d’individus que de tant en tant aterren a la política. Però, dit tot això, qui té l’última paraula és l’elector, i cada votant decideix a quina alçada s’ha de situar el llistó de la integritat moral del seu candidat. En aquest sentit, els electors de Colau potser són poc exigents; si més no, tindran oportunitat de demostrar-ho a les pròximes eleccions.
La decisió final de l’alcaldessa Colau respecte a les facilitats o dificultats que posarà sobre la celebració del referèndum a la ciutat de Barcelona, no és res més que el penúltim episodi de la seva permanent contradicció. Avui blanc, demà negre, i el dia u d’octubre ja ho veurem. I no parlo de si Colau votarà o en quin sentit ho farà, sinó de si facilitarà el vot als barcelonins o farà costat a aquells que no volen que es voti.
Els polítics que juguen amb la mentida tenen un problema, i és que la gent té memòria. Colau, alcaldessa de Barcelona, va accedir al càrrec gràcies a una prima immerescuda de vots per haver-se afegit a la caverna mediàtica espanyola en les seves fastigoses denúncies falses sobre un compte inventat a Suïssa del seu contrincant Trias. Passats tres anys Colau encara no és capaç d’admetre que va guanyar les eleccions fent trampa, ni de disculpar-se públicament amb Trias. Dimecres a RAC-1 va tornar a tenir una oportunitat de fer-ho i ho va rebutjar fent-se l’ofesa.
Un ego desmesurat combinat amb una gran prepotència i la convicció d’una superioritat moral inexistent defineixen Colau. La gent normal, quan s’equivoca, es disculpa, però Colau no només no ho fa sinó que ni tan sols està disposada a admetre l’equivocació. En fi, Colau és d’aquesta mena d’individus que de tant en tant aterren a la política. Però, dit tot això, qui té l’última paraula és l’elector, i cada votant decideix a quina alçada s’ha de situar el llistó de la integritat moral del seu candidat. En aquest sentit, els electors de Colau potser són poc exigents; si més no, tindran oportunitat de demostrar-ho a les pròximes eleccions.
La decisió final de l’alcaldessa Colau respecte a les facilitats o dificultats que posarà sobre la celebració del referèndum a la ciutat de Barcelona, no és res més que el penúltim episodi de la seva permanent contradicció. Avui blanc, demà negre, i el dia u d’octubre ja ho veurem. I no parlo de si Colau votarà o en quin sentit ho farà, sinó de si facilitarà el vot als barcelonins o farà costat a aquells que no volen que es voti.
6 comentaris:
Miquel, en primer lloc la senyora Colau, t'agradi o no, va guanyar unes eleccions democràtiques cosa que no pot dir per exemple el senyor Puigdemont. I en segon lloc, et penses que la senyora Colau es la unica que menteix? Va home, una mica de seriositat. Jo no soc pro Colau ni molt menys pero això de criticar-la perque no es independentista no em sembla be.
perdona, Miquel però el comentari d'en Lluís em fa enrogir. No sap que Puigdemont va ser votat pel Parlament? . Escandalós.
Quant a Colau jo també la vaig conèixer quan va aterrar a la política. La trobo falsa i verborrèica i, com que no és gens subtil, se li nota de seguida. Caurà i amb una mica de sor Madrid li donarà un carregot, és el que busca, això m'han dit fonts ben fiables.
He escrit "Lluís" en comptes de "Luis". Em disculpo.
Gloria, Puigdemont va ser votat pel parlament no pel poble. Colau és falsa? si evidentment, però com la majoria de polítics. Jo conec un tal Puigdemont que va prometre la independència en 18 mesos i després res de res. O un tal Turull que va dir que a les festes de Gràcia del 2017 ja hauríem proclamat la independència de Catalunya.
GLORIA,LAS MEVES FONTS DIUEN LO MATEIX "DE MADRID AL CIELO",PERO ES MOLT EVIDENT QUE LA SRA.COLAU,NOMES TE UNA "META""MEDRAR"A QUALSEVOL PREU...I TE QUE EVITAR L'INABILITACIO.
Luis,
Afirmar que Puigdemont no va ser elegit en unes eleccions democràtiques et desqualifica per debatre sobre aquest tema.
Glòria,
Coincideixo amb la teva definició de Colau. Sobre què passarà en el futur... chi lo sa?
Oliva,
També podria ser.
Publica un comentari a l'entrada