(Article original publicat el 22/5/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1966, pàg. 2)
Després de més de dos mesos ja podem treure algunes conclusions sobre la gestió que han fet les autoritats espanyoles amb els infectats per la pandèmia del COVID19. El primer gran escàndol és el derivat de la manera de comptar diagnosticats, ingressats a l’hospital, recuperats i donats d’alta, i morts. I com que no hi ha hagut ni hi ha unanimitat de criteri en la forma de comptar, qualsevol intent de sumar pomes amb peres està condemnat al fracàs. Hi ha casos de persones mortes per la pandèmia que no figuren a les estadístiques, i tampoc hi figuren persones que han passat la malaltia a casa seva i s’han recuperat. Les dades que des de l’administració pública ens faciliten cada dia no són fiables, ja que canvien la manera de comptar cada dos per tres. No sabem quanta gent ha mort pel COVID19, ni ho sabrem mai. No hi ha tampoc unanimitat de criteri per decidir quins malalts han d’ingressar a l’hospital i quins no, ni a quins tractaments uns i altres han de ser sotmesos.
El pitjor que pot fer un govern és generar desconfiança i incerteses entre la ciutadania, i precisament això és el que s’ha estat fent des del primer dia. Quan al principi, a les rodes de premsa del govern, sortia un uniformat per explicar, per exemple, que s’havien recuperat trenta quilos de taronges de no sé on, quedava clar que aquell pobre home pretenia tapar amb les taronges episodis informativament foscos que el govern havia decidit que no sortissin a la llum. Quan un dia i un altre es preguntava al govern sobre la composició del comitè de savis, i no es facilitava la llista amb les excuses més peregrines, quedava clar que, segurament, el comitè no existia; si més no, els ciutadans teníem tot el dret a pensar-ho. O potser, si existia, no volien que la població pogués qüestionar els c/v dels suposats experts que decidien què s’havia de fer i què no es podia fer. Des del primer moment el govern ha pretès infantilitzar la societat, i tracten els ciutadans com si fossin pàrvuls.
Quan hi hagi un rebrot dels contagis, que tal com van les coses sens dubte hi serà, seria molt recomanable que el govern espanyol canviés de tàctica. Podrien estudiar com han gestionat el problema a Portugal, sense anar més lluny. El govern portuguès ha tractat els ciutadans com a majors d’edat. Hi havia el deure de confinament, però no van posar mai mesures punitives perquè consideraven que no calia. No hi havia multes, i les passejades estaven autoritzades. La comparació dels resultats estadístics de Portugal i Espanya ho diu tot.
Després de més de dos mesos ja podem treure algunes conclusions sobre la gestió que han fet les autoritats espanyoles amb els infectats per la pandèmia del COVID19. El primer gran escàndol és el derivat de la manera de comptar diagnosticats, ingressats a l’hospital, recuperats i donats d’alta, i morts. I com que no hi ha hagut ni hi ha unanimitat de criteri en la forma de comptar, qualsevol intent de sumar pomes amb peres està condemnat al fracàs. Hi ha casos de persones mortes per la pandèmia que no figuren a les estadístiques, i tampoc hi figuren persones que han passat la malaltia a casa seva i s’han recuperat. Les dades que des de l’administració pública ens faciliten cada dia no són fiables, ja que canvien la manera de comptar cada dos per tres. No sabem quanta gent ha mort pel COVID19, ni ho sabrem mai. No hi ha tampoc unanimitat de criteri per decidir quins malalts han d’ingressar a l’hospital i quins no, ni a quins tractaments uns i altres han de ser sotmesos.
El pitjor que pot fer un govern és generar desconfiança i incerteses entre la ciutadania, i precisament això és el que s’ha estat fent des del primer dia. Quan al principi, a les rodes de premsa del govern, sortia un uniformat per explicar, per exemple, que s’havien recuperat trenta quilos de taronges de no sé on, quedava clar que aquell pobre home pretenia tapar amb les taronges episodis informativament foscos que el govern havia decidit que no sortissin a la llum. Quan un dia i un altre es preguntava al govern sobre la composició del comitè de savis, i no es facilitava la llista amb les excuses més peregrines, quedava clar que, segurament, el comitè no existia; si més no, els ciutadans teníem tot el dret a pensar-ho. O potser, si existia, no volien que la població pogués qüestionar els c/v dels suposats experts que decidien què s’havia de fer i què no es podia fer. Des del primer moment el govern ha pretès infantilitzar la societat, i tracten els ciutadans com si fossin pàrvuls.
Quan hi hagi un rebrot dels contagis, que tal com van les coses sens dubte hi serà, seria molt recomanable que el govern espanyol canviés de tàctica. Podrien estudiar com han gestionat el problema a Portugal, sense anar més lluny. El govern portuguès ha tractat els ciutadans com a majors d’edat. Hi havia el deure de confinament, però no van posar mai mesures punitives perquè consideraven que no calia. No hi havia multes, i les passejades estaven autoritzades. La comparació dels resultats estadístics de Portugal i Espanya ho diu tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada