Crònica d'una presa de pèl anunciada

Escriure aquest article em fa molta mandra, però mentre la festa del país veí encara la paguem també els catalans, faig l'esforç de fer-ho. Puc acceptar que em robin com a mal menor —els catalans, d'això, en sabem una mica—, però que tant qui em roba com qui protegeix a qui em roba em prenguin per imbècil, ja em costa més de tolerar. Us imagineu que el cap d'estat d'un país es dediqui des de fa anys a cobrar un percentatge sobre les despeses i inversions estatals, sigui en forma de regals, suborns, comissions o sobre qualsevol altre concepte? Som prou conscients que això vol dir que qui acaba pagant aquesta festa és el poble? Us imagineu que per fer el paperot hi intervingui la fiscal general socialista (¿de quien depende la fiscalia?, Pedro Sánchez dixit), i que finalment aquella senyora ens digui que no hi ha res a objectar, perquè no s'ha pogut demostrar res, perquè ja ha prescrit, perquè el més que presumpte delinqüent és inviolable, o per l'article 451726389 d'un codi que només coneixen ells?

Doncs tot això i molt més és el que ha estat passant durant anys al país veí que nosaltres encara financem. I davant d’aquests abusos hi ha gent que fa com si sentís ploure, i valora com a molt positiva la transició política que hi va haver a la mort del dictador, el pare polític del seu successor cleptòman. Em costa molt confiar en les altes instàncies fiscals i judicials del país veí, i d'exemples que justifiquen el meu escepticisme tothom en té uns quants al cap. Insisteixo, aquest nou escàndol de l’emèrit —i en portem ja uns quants— només em fa reafirmar, una vegada més, que la meva desconfiança en la justícia està més que justificada. Tot plegat és, també, una conseqüència més d'una transició política que d'exemplar en va tenir ben poc, tot i que alguns que viuen de la rifeta encara tenen la barra d'assegurar el contrari, mantenint un posat seriós, com si s’ho creguessin. Va, home, va!

La transició va servir per refermar la consolidació política d'un delinqüent nomenat per un dictador, dos personatges nefastos de la nostra història als quals els jutges ni tan sols s'han atrevit a jutjar. Fa gairebé mig segle que va morir aquell dictador de trista memòria i, dissortadament, encara tenim pendent la veritable transició política des d’aquella dictadura a una democràcia homologada amb la dels països que ens envolten.