Girona: presumpte maltractament al ciutadà

Sóc usuari de Twitter des de fa molts anys. Per pura casualitat, mitjançant aquesta xarxa social, ahir em vaig assabentar d'uns fets que criden molt l'atenció, i que algú els podria perfectament qualificar de presumpte abús d'autoritat per part de l'Ajuntament de Girona i els seus dirigents. Qui ho ha fet públic a la xarxa és el conegut cardiòleg Ramon Brugada, el qual se'n va assabentar, també per casualitat, en un restaurant gironí propietat dels perjudicats d’aquesta història. Dies més tard, els va visitar a casa seva i dilluns passat ho va explicar a Twitter. Feta aquesta introducció, vull aclarir que no conec a l'alcaldessa de Girona, com tampoc conec al doctor Brugada ni a les persones directament perjudicades per unes decisions municipals que per més bona voluntat que hi posem costen d'entendre. I encara que potser no faria cap falta fer-ho, vull aclarir també que ni milito ni he militat mai en cap partit polític.

Per tal de no allargar-me, m'estalviaré de repetir tot allò que ja ha estat publicat, i que trobareu ben detallat en aquest enllaç: https://twitter.com/rbrugada/status/1498347008184270851
El resum és ben senzill: l'ajuntament ha anunciat que es proposa iniciar els tràmits legals per expropiar, aparentment sense cap necessitat, una fantàstica masia catalogada i els terrenys annexos propietat d'una família que hi viu des de fa generacions. I no només no sembla haver-hi un motiu raonable per part de l'ajuntament per actuar d'aquesta manera tan prepotent, sinó que, pel que sembla, ni tan sols estan oberts a parlar-ne amb la propietat.

Podria entendre, que no justificar, aquesta actuació municipal si el govern de Girona estès en mans d'un d'aquells partits que són poc curosos en la defensa de la propietat privada. Sí, tinc al cap els partits que esteu pensant. Però no és el cas. Això està passant amb l'alcaldessa d'un partit d'ordre, Junts, un partit que, si més no sobre el paper, reconeix i defensa el dret a la propietat privada. Aquesta contradicció flagrant em va fer sospitar que en aquesta història potser existia algun detall que se m'escapava.

Per tal d'esbrinar-ho, vaig contactar amb l'alcaldessa Madrenas enviant-li aquest missatge: M'agradaria saber la seva versió sobre el fil de Twitter que el Dr. Ramon Brugada ha publicat avui. N'escriuré un article, però abans m'agradaria conèixer el seu punt de vista. Gràcies. Ha passat un dia i l'alcaldessa ni tan sols ha tingut la cortesia d'acusar rebut del meu missatge.

Decideixo, per tant, publicar aquest article per mostrar la meva estranyesa per l’actitud de l’ajuntament, així com la meva solidaritat amb la família afectada. Espero que, finalment, el sentit comú s'acabarà imposant i els propietaris perjudicats se'n sortiran sense necessitat de portar-ho al jutjat, amb tots els inconvenients que això comportaria per a totes les parts implicades, entre les quals hi ha la ciutadania gironina que acabaria pagant les indemnitzacions que establís la justícia, si fos el cas.

* * * * *

Afegitó del 3/3/2022

Ahir, a les 18:40, vaig rebre un mail del Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de Girona que deia:
 

La seva petició d’informació ens ha entrat avui a les 11:05, us adjunto còpia de l’avís fet pel gestor de tasques. Hem vist que ja heu fet la publicació. Si esteu interessat en rebre informació per la nostra part ens responeu a aquest mail i ens posarem en contacte amb vostè en el telèfon que ens ha indicat. Si, a partir d’ara, sorgeixen altres temes dels que vol saber l’opinió de l’ajuntament...

Avui a les 6:30 he contestat, també per mail, dient:

Gràcies, però no entenc el procediment burocràtic que apunten, ni per què haig de reiterar una petició d’informació que ja és prou clara. Si l’alcaldessa té alguna cosa a dir ja m’ho farà saber, però espero que entenguin que no entraré en la burocràcia innecessària que em suggereixen. I sobre el procediment de comunicació, vaig facilitar el meu telèfon perquè el formulari m’ho exigia, però els demano que qualsevol comunicació que m’hagin de transmetre sigui per escrit. D’aquesta manera em serà més fàcil compartir-la amb les més de dues-centes cinquanta persones, la majoria gironines, que en poques hores han mostrat interès per aquest tema. Moltes gràcies per la seva comprensió.