De presidents a chairwomen, una evolució natural

Marta Álvarez (1967) va ser escollida presidenta d’El Corte Inglés encara no fa tres anys. Marta Ortega (1984) ha accedit a la presidència d'Inditex (Zara) fa pocs dies. A banda de la coincidència en el nom de les dues chairwomen, entre aquestes empreses familiars hi trobarem altres similituds i, també, algunes circumstàncies que les diferencien. Parlem-ne.

El Corte Inglés, amb seu a Madrid (Espanya), declara una xifra de negocis de deu mil milions d'euros, i té vuitanta mil empleats. Acredita una llarga història de vuit dècades des que l'oncle avi de l'actual presidenta va fundar l'empresa en tornar a Espanya després d'haver emigrat a Cuba a fer diners, un país on va arribar de jove amb una mà al davant i una al darrere, i moltes ganes de treballar. Ramón Areces és un exemple clar de self-made-man. Davant de personatges com ell, si en portés, sempre em trauria el barret.

Inditex (acrònim d'Industria de Diseño Textil), té la seu a Arteixo (Galícia). Les seves vendes superen els vint mil milions d'euros, i té cent seixanta mil treballadors; són xifres que doblen les d'El Corte Inglés. L'empresa va ser fundada l'any 1985 pels pares de l'actual presidenta, també partint de zero i treballant més hores que un rellotge. Amancio Ortega és unànimement considerat un altre exemple de self-made-man que ha triomfat, segurament el més conegut del món. Té tot el meu respecte i admiració.

A banda dels lligams familiars entre les presidentes actuals i els fundadors de les seves respectives empreses, unes i altres tenen poc a veure. Així, elles han pogut anar a la universitat, parlen idiomes, han vist món i, en definitiva, estan tècnicament molt més ben preparades que els seus avantpassats per pilotar amb èxit aquests dos gegants empresarials. Aquesta seria la part positiva.

Les presidentes d'aquestes empreses tenen, però, un desavantatge clar respecte als fundadors, i és que elles ja s'ho han trobat tot fet, amb tot el que això comporta, tant de positiu com, també, de negatiu. Cal esperar que aquest desavantatge quedi compensat per la gran preparació empresarial de les actuals presidentes d'aquestes empreses. I és que un quart de milió de famílies, més d’un milió de persones, depenen de l’encert empresarial d'aquestes dues chairwomen. Poca broma!