El desgast de Junts

Agustí Colomines ho resumia molt bé fa pocs dies a El Nacional: "Un canvi només és creïble si qui s'hi posa al capdavant és realment nou."

Un dels errors de Junts —no sé si l'errada va ser exclusivament del MHP Puigdemont, o compartida amb altres persones— va ser pensar que resoldrien els seus problemes situant Jordi Sànchez al capdavant del partit. Fos com fos i contra el criteri d'una part de la militància, van ungir Sànchez com a SG de Junts, és a dir, la persona que coordina i aplica les decisions estratègiques del partit, no totes necessàriament consensuades amb les bases com es va veure després.

Aviat va anar quedant clar que Sànchez no només no podia ser la solució sinó que la seva presència a la SG anava agreujant el desgast del partit. D'episodis se n'han vist uns quants, i no els repetirem ara. Jo, que no sóc ni he sigut mai de Junts ni de cap partit, em miro la política amb el màxim interès, però sempre ho he fet des de fora de qualsevol estructura. Des del minut u vaig comentar a qui em va voler escoltar que Sànchez prové d'una cultura política massa allunyada de Junts. Però és evident que els dirigents del partit no ho devien veure igual.

Ara bé, la prova que no la van encertar és que Sànchez, a la vista de les crítiques més que justificades rebudes per la seva gestió, ja ha dit que en el pròxim congrés del partit no es presentarà a la reelecció. Però si la saben gestionar, la seva renúncia podria ser una bona oportunitat per a Junts. El problema és que, a banda d'anunciar que plegaria, Sànchez va afegir que, quan formalitzi la seva desvinculació de la SG, pretén que no es presenti més d'una candidatura. Per què? Vol continuar tutelant el partit des de l'ombra, a partir de la seva sortida de la direcció? Potser no, però ho sembla.

Des de la meva visió liberal de la política, la candidatura única suggerida pel SG sortint, la veritat, fa una mica d'angúnia. La competència sempre enriqueix, i si finalment hi hagués més d'una candidatura, seria positiu per a tothom. I no cal dir que la primera tasca dels guanyadors seria negociar amb els perdedors i convèncer-los que s'incorporessin al projecte. Tal com estan les coses a Junts, no es poden permetre la frivolitat d'anar perdent vots.

Junts necessitarà trobar persones sense motxilles i amb habilitats negociadores per tal d'evitar que s'acabi formalitzant la sortida a la búlgara que proposa Sànchez. Però la persistència en l'error ha quedat palesada aquest cap de setmana quan el SG sortint va fer un pas més enllà, i va mencionar un personatge concret com a possible successor seu. Ignoro si només es va tractar d'una relliscada involuntària, o tal vegada pretenia cremar el seu company de presó abans d'hora, però s'ho podia haver estalviat. Coincideixo amb Colomines, "un canvi només és creïble si qui s'hi posa al capdavant és realment nou."