Els nens i les pantalles

(Article original publicat el 20/10/2023 a La Veu de l'Anoia, núm. 2144, pàg. 2)

Resulta preocupant l'ús inadequat que fan els nens dels telèfons mòbils, les tauletes i els ordinadors personals, però potser és oportú recordar que abans d'Internet molts pares ja deixaven els fills al davant de la tele buscant que estiguessin entretinguts. Ara, amb unes pantalles tecnològicament molt més sofisticades, passa més o menys el mateix. Molts pares posen aquestes eines a l'abast dels seus fills ja des de ben petits, sense ser conscients que es tracta d’una tecnologia que també té efectes perniciosos. No sembla que hi hagi una recepta clara per resoldre aquest problema.

Els nens, però, no fan res més que allò que veuen fer als adults del seu entorn. Si els nens veuen que els adults escupen a terra, acabaran escopint a terra, i si veuen que els seus pares diuen paraulotes, els nens també ho faran. Si veuen que molts adults sempre porten el telèfon mòbil a la mà com si fos una extensió inseparable del seu cos, els nens pensaran que aquest fet forma part de la normalitat. I quan els nens veuen que qualsevol activitat queda automàticament interrompuda per una trucada de mòbil, una trucada que sempre té prioritat tot i que, en molts casos, acaba esdevenint una conversa banal, no ens ha de sorprendre que els nens vegin en el mòbil un joguet molt atractiu, i reclamin accedir-hi des que són ben petits.

La solució d'aquest problema és complexa, però segur que no la trobarem posant més psicòlegs a les escoles ni establint observatoris ben regats amb recursos públics. L'addicció infantil als mòbils ha de passar, per davant de tot, per educar els pares, ja que n'hi ha molts que no estan capacitats per educar correctament els fills. Abans d'adoptar un fill els pares han de superar molts tràmits burocràtics i controls de tota mena, alguns excessius. En canvi, quan decideixen tenir un fill biològic l'administració no imposa l'obligatorietat de sotmetre els pares a una educació prèvia.

No estic demanant res, només constato un fet. Com a defensor de la responsabilitat i la llibertat individuals de les persones, tinc clar que els culpables dels nens que estan enganxats a les pantalles són els seus pares. Si els nens veiessin que els seus pares llegeixen habitualment un llibre, quan arribés el seu sant, aniversari o Reis els nens acabarien demanant un llibre. I si el llibre està ben triat, l'acabaran llegint i en demanaran un altre. No és una utopia, és una realitat tot i que no és massa habitual. El camí de la solució hauria de començar per aquí, per educar els pares.