El xec escolar

(Article original publicat el 6/10/2023 a La Veu de l'Anoia, núm. 2142, pàg. 2)

La subvenció pública és la pastanaga que alguns polítics consideren imprescindible per convèncer la gent que faci bondat. Avui en dia tenim subvencions per tot, i això no és bo perquè amb tantes subvencions la gent no s'acaba d'espavilar mai. Fins fa poc es considerava que un adult de trenta anys encara podia optar a les subvencions reservades per a la gent jove; ara, en alguns casos l'edat del jovent s'ha augmentat fins als trenta-cinc anys. Aviat transitarem de la joventut directament a la jubilació, sense passar per l'època adulta.

Els polítics porten la censura incrustada en el seu ADN i intenten fer callar la gent, alguns mitjançant l'anomenada “llei mordassa”, que tot i les promeses de retirar-la ja porta més de vuit anys de vigència. Altres ho fan amb les subvencions. Els poderosos, siguin o no polítics, sempre intenten comprar el silenci; jo et pago, però tu calles; jo et pago, però ves amb compte amb el que publiques. Considero pervers el sistema generalitzat de subvencions públiques, i no recordo haver-ne rebut mai cap. Moltes subvencions s'haurien de suprimir, i replantejar el sistema partint de zero.

El lector potser recordarà el cas d'aquella ministra socialista que va dir en públic que "el dinero público no es de nadie", demostrant que tot un ministre pot dir bestieses i quedar-se tan ample. Els desmemoriats tendeixen a oblidar que els diners de les subvencions públiques no cauen del cel com potser pensava aquella senyora, sinó que són diners cent per cent nostres, dels contribuents. Els polítics i els funcionaris només ens els administren, i els ciutadans hem d'exigir que ho facin amb la màxima cura.

Aquests dies es parla del xec escolar que reben les famílies amb nens, i que serveix per adquirir material escolar. Aquests ajuts no diferencien si els progenitors són rics de mena, de classe mitjana o pobres de solemnitat, com sí que es fa a les farmàcies a l'hora d'establir quin preu has de pagar pels medicaments. Parlem d'una subvenció que enguany ha sigut de cent euros, i que de cara a l'any que ve s'ha anunciat que es reduirà a setanta. En contrapartida, se'n podran beneficiar més famílies, més famílies que sabran per la via del xec que s’han de mostrar agraïdes als governants. Poso l'exemple del xec escolar perquè no és poca cosa. Estem parlant de gairebé deu mil milions de pessetes, tot i que quan ens ho diuen en euros sembla que estem parlant de xavalla. Els governants no han trobat altres necessitats socials més prioritàries per invertir aquests diners?