Unes preguntes sobre els jutges

Als ciutadans ens convindria poder creure en la justícia com a via per solucionar problemes que no es poden resoldre per altres vies. Això hauria d'excloure, naturalment, els problemes polítics, que s'han de resoldre per la via política. Seria bo que la ciutadania tingués la màxima confiança en uns jutges que durant la seva jornada laboral es limitessin a concentrar-se estrictament en la seva tasca tècnica. El jutge té una feina molt interessant i força ben pagada, i els ciutadans tenen el dret d'exigir-li una actuació professional inequívocament honesta, políticament asèptica i fora de tota sospita. En democràcia, aquesta seria la situació ideal.

Quan alguns jutges van decidir entrar en política sense deixar la professió i posar-se a les ordres dels partits, utilitzant les seves resolucions i sentències en defensa d'unes determinades posicions polítiques i no d'una justícia políticament asèptica, va ser el moment en què el prestigi del món judicial espanyol va començar a trontollar. No parlo dels jutges de primera instància, persones joves que fa poc que s'han incorporat a la carrera judicial, sinó d'alguns dels més veterans els quals, sempre amb uns bons padrins polítics, han arribat al capdamunt de la cúpula judicial (AN, TS i TC).

Parlem d'aquells jutges, sortosament no tots, que han ascendit fins a dalt de tot de la judicatura usant en benefici propi les seves afinitats polítiques. A Espanya això fa molts anys que passa, i és trist constatar que la societat, en general, no s'escandalitza gaire. Per què quan es renoven les cúpules d'aquestes institucions de seguida surten els experts a explicar-nos que el jutge ics pensa així i actuarà d'una determinada manera, i gairebé tothom ho dóna per inevitable? Per què quan un assumpte arriba al TC ja sabem quina serà la resolució que es prendrà en funció de la composició política d'aquest tribunal? No s'adonen els jutges que fan bé la seva feina que determinats companys de professió han desacreditat fins a uns extrems increïbles una professió que en un país endreçat i democràtic hauria d'estar fora de tota sospita?