L'obsessió del polític: que no sembli que es fa ric dedicant-se a la política

(Article original publicat el XX/10/2023 a El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià núm. 99/10-2023, pàg.20)

Amb alguna excepció, el polític sempre té al cap les pròximes eleccions. Són pocs els que treballen per a les pròximes generacions. En segons quins ambients, guanyar-se bé la vida està mal vist. El polític no vol que algú pensi que s'aprofita del càrrec públic. El polític té pànic a ser motiu de crítica ciutadana.

Quan fa vuit anys va esdevenir alcaldessa de Barcelona, una de les primeres coses que va fer Ada Colau va ser sotmetre al plenari la mesura populista de reduir els salaris dels regidors. Colau va perdre aquella votació, i aquella derrota li ha permès acumular uns ingressos de vuit-cents mil euros en els vuit anys que ha ocupat el càrrec, al marge d’altres ingressos, també en espècies i, per tant, difícilment avaluables, associats als diferents càrrecs que ha ocupat.

(Obro parèntesi. No s'hi val a justificar aquests ingressos amb l’argument que una part d'aquests diners Colau els ha destinat a fer el bé. Amb els diners propis cadascú fa el que vol, i els ciutadans que li paguem el sou no n'hem de fer res si el polític se'ls gasta al bingo, se'n va a Ruanda a veure goril·les o els dedica a finançar un quiosquet polític de la seva corda. Tanco parèntesi).

Tot i no pertànyer al mateix partit de Colau, una de les primeres mesures que va prendre el nou alcalde cupaire de Girona va consistir a reduir-se el seu sou i el de la resta dels regidors. Es va votar i la proposta es va aprovar, i ara cobren menys que abans. És una mesura tan populista com democràtica, i sempre hi ha qui la valora de forma positiva; no és el meu cas.

No tothom és idoni per fer d'alcalde. L'alcalde i el seu equip han de gestionar un pressupost important, i no tothom està preparat per fer-ho. Es necessita tenir un perfil professional determinat i, si no fos demanar massa, estaria bé que els alcaldes tinguessin experiència prèvia a l'empresa privada. Al capdavall, un ajuntament no deixa de ser una empresa i l'alcalde és el seu CEO, amb la particularitat que els seus accionistes són els ciutadans del municipi.

Tot i que dissortadament és molt habitual, no hauria de ser normal que la persona que hagi de defensar els nostres interessos no sàpiga gestionar ni una petita botiga, i això passa massa sovint. D'un alcalde ben pagat i preparat i que optimitzi amb intel·ligència els recursos públics en surten beneficiats tots els ciutadans que li paguen el sou. Un alcalde mal pagat, en canvi, per més bona voluntat que hi posi, és fàcil que acabi fent disbarats, i, com que diuen que tothom té un preu, es corre el risc que tingui alguna temptació poc honorable al marge de la defensa dels interessos col·lectius.