Les associacions de veïns

(Article original publicat el XX/12/2023 a El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià núm. 101/12-2023, pàg.18)

Fa uns dies vaig deixar de formar part de la junta directiva de l'Associació Veïnal de Sarrià, i potser ara és un bon moment per fer una reflexió general en veu alta sobre aquesta mena d'entitats. Sovint em pregunto si una associació de veïns ha d'actuar com un lobby de pressió del veïnat davant del govern municipal, o s'ha de limitar a ser un col·laborador acrític, simpàtic i obedient amb les decisions municipals, buscant no fer enfadar a les autoritats polítiques ni els funcionaris municipals dels quals depenen les decisions que, per bé o per mal, afecten els ciutadans, sense oblidar la discrecionalitat en el pagament de les subvencions.

Menciono la discrecionalitat perquè l'experiència d'aquests anys m'ha demostrat repetidament que la subvenció sempre pot ser retallada, retardada o, més habitual encara, denegada per motius burocràtics, per diferents interpretacions de la normativa, o per l’anomenada lletra petita, aspectes tots ells que queden fora del control del ciutadà no expert en aquests assumptes, que som la majoria.

A ningú se li escapa que la subvenció és una eina molt útil que tenen les administracions públiques perquè els ciutadans facin bondat, ja que la por a perdre-la esperona el bon comportament, bon comportament des de la perspectiva del governant, és clar. No cal dir que la utilització exagerada de la pastanaga de la subvenció és compartida per la majoria dels partits polítics.

Dit tot això, no he amagat mai la meva posició personal contrària al sistema de les subvencions públiques. Les subvencions generalitzades frenen la iniciativa i la creativitat de les persones, i empobreixen el teixit de la societat. Amb totes les excepcions que calguin, que segur que n’hi ha, les persones subvencionades s'espavilen menys que les que no ho estan.

A l'hora de plegar, continuo tenint molt clar que l'opció correcta de les entitats veïnals hauria de ser sempre la primera, és a dir, que són molt més útils per a la ciutadania quan actuen com a lobby de pressió per fer reivindicacions i forçar l'administració a resoldre problemes. Sóc conscient que aquesta actitud pot semblar antipàtica a ulls d'alguns funcionaris i dirigents polítics de mirada curta, però què hi farem!

Quan les entitats veïnals —n'he conegut alguna d'aquestes— opten per la segona via, és a dir, opten per l'obediència servil de no molestar les autoritats, tot sovint l'administració les pren pel pito del sereno, i els ciutadans no ens mereixem en cap cas que l'administració ens menystingui. Al capdavall, i encara que de vegades se n'oblidin, els polítics i els funcionaris, com empleats nostres que són, haurien d'estar sempre al servei de la ciutadania.