Extrema dreta i immigració, un còctel explosiu

(Article original publicat el 1/12/2023 a La Veu de l'Anoia, núm. 2150, pàg. 2)

Els partits tradicionals s'han posat les mans al cap en veure que Geert Wilders, el candidat de l'extrema dreta, ha guanyat les eleccions a Holanda. No estem parlant de l'Europa més desendreçada del sud sinó d'Holanda, un dels països que tot sovint posem com a exemple de país ben organitzat i capdavanter en molts aspectes. Com pot ser que a casa nostra també hagi guanyat l'extrema dreta, es pregunten els partits tradicionals holandesos?

Una pregunta similar es faran els partits tradicionals de Catalunya i les franquícies catalanes del PP, PSOE, Bocs i Sumar a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, quan el partit de Sílvia Orriols, Aliança Catalana, assoleixi un bon resultat, que sens dubte el tindrà. O si a les pròximes eleccions municipals Orriols obté la majoria absoluta a l'alcaldia de Ripoll, cosa que tampoc s'ha d'excloure.

Els partits tradicionals europeus ja fa temps que veuen que els problemes derivats de la immigració se'ls estan escapant de les mans, però amagar el cap sota l'ala per no veure el problema no ens portarà res de bo. Quan per més arguments raonables que es posin sobre la taula la majoria dels dirigents polítics no accepten la nova realitat, potser és que no la volen entendre. El votant no s'equivoca mai, i de vegades s'anticipa i posa en evidència uns problemes nous abans que ho facin els partits tradicionals. I, mentrestant, opten per votar partits extremistes.

Europa té un problema molt greu amb la immigració descontrolada, i la situació s'agreuja a mesura que va passant el temps i no s'implementen solucions efectives. "Volem acollir", sí, sobretot quan és gent que necessita sortir del seu país, sigui per motius polítics o econòmics. Solidaritat amb les persones immigrants, tota, però tocant de peus a terra. Acollir, sí, però acollir sense límits i sense exigir a les persones nouvingudes unes condicions mínimes d'integració és la millor garantia per a l'aflorament de conflictes.

El sentit comú ens diu que és la persona immigrant que decideix deixar el seu país per anar a viure a un altre país qui s'ha d'adaptar als costums, llengua i maneres de fer del país acollidor. El problema s'agreuja quan alguns dirigents polítics d'esquerres s'oposen a aquest plantejament, és a dir, defensen que els immigrants ja tenen prou pena d'haver d'emigrar, i que un cop arriben es mereixen que ens adaptem als seus costums. Ser d'esquerres no hauria de comportar l’error de fer polítiques poc conscients, i de vegades sembla que una cosa comporti l’altra.