La caritat és una virtut del cristianisme, però avui parlarem de la caritat laica, la que queda al marge de la religió. Demà passat torna la Marató de TV3, l'espectacle de la caritat laica oficialitzada. No sóc contrari a la caritat, però quan es tracta de practicar-la s'haurien d'evitar dues coses. La primera, que es promogui des d'estaments oficials. La segona, que s'intenti amagar que es tracta de caritat i li canviïn el nom per dissimular. La caritat ha de ser sempre discreta, allò que la mà dreta no sàpiga què fa la mà esquerra. La Marató és exactament el contrari de la discreció.
La Marató és l'escenificació del fracàs dels nostres governants transformat en espectacle, uns governants que no són capaços de prioritzar correctament i amb una mínima coherència la despesa i les inversions públiques. El resultat d'aquest fracàs és que l'autoritat política de la qual depèn TV3 promou que necessitats imprescindibles de la nostra societat les cobreixi la caritat laica.
Caritat laica, sí, aquesta és una bona descripció de La Marató, encara que alguns intentin prescindir del nom anomenant-la solidaritat. I per si la denominació equívoca no fos suficient, alguns polítics amb un sentit de la vergonya més aviat fluixet, cada any intenten posar-se la medalla solidària atenent en públic les trucades dels donants quan saben que les càmeres de TV3 ho enregistraran, i que després s'emetran les imatges en horari de prime time.
Deixem-ho clar, els governants són els únics responsables del fet que la nostra societat es vegi obligada a finançar per mitjà de la caritat determinades activitats i despeses imprescindibles les quals haurien de ser cobertes amb el pressupost públic. Amb el gran muntatge mediàtic de la caritat laica que cada any se'ns ofereix amb La Marató de TV3 s'intenta amagar la desídia dels polítics, els quals no només permeten sinó que aplaudeixen sense vergonya que actes com aquest s'hagin d'anar repetint any rere any.
La Marató és l'escenificació del fracàs dels nostres governants transformat en espectacle, uns governants que no són capaços de prioritzar correctament i amb una mínima coherència la despesa i les inversions públiques. El resultat d'aquest fracàs és que l'autoritat política de la qual depèn TV3 promou que necessitats imprescindibles de la nostra societat les cobreixi la caritat laica.
Caritat laica, sí, aquesta és una bona descripció de La Marató, encara que alguns intentin prescindir del nom anomenant-la solidaritat. I per si la denominació equívoca no fos suficient, alguns polítics amb un sentit de la vergonya més aviat fluixet, cada any intenten posar-se la medalla solidària atenent en públic les trucades dels donants quan saben que les càmeres de TV3 ho enregistraran, i que després s'emetran les imatges en horari de prime time.
Deixem-ho clar, els governants són els únics responsables del fet que la nostra societat es vegi obligada a finançar per mitjà de la caritat determinades activitats i despeses imprescindibles les quals haurien de ser cobertes amb el pressupost públic. Amb el gran muntatge mediàtic de la caritat laica que cada any se'ns ofereix amb La Marató de TV3 s'intenta amagar la desídia dels polítics, els quals no només permeten sinó que aplaudeixen sense vergonya que actes com aquest s'hagin d'anar repetint any rere any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada