Les escoles del meu barri

Diuen que el barri de Sarrià és el que té la concentració d'escoles més alta d'Europa. Ara bé, les escoles públiques es poden comptar amb els dits d'una mà. La gran majoria de les escoles de Sarrià són privades; d'aquestes, la majoria són concertades, i unes poques són privades-privades, és a dir, que com que no reben un cèntim de subvenció pública costen tants diners de mensualitat que poques famílies es poden permetre el luxe de portar-hi els fills.

A partir d'aquesta realitat resulta molt curiós constatar que quan l'ajuntament, el govern del districte per ser més concrets, i altres entitats que més o menys en depenen, organitzen actes amb la participació de les escoles, tendeixen a deixar de banda les escoles privades, siguin concertades o no. Vaja, com si no existissin. He comentat aquesta anomalia amb funcionaris i dirigents polítics del districte, i només han sigut capaços de contestar-me amb un somriure i excuses de mal pagador. Que el lector ho interpreti com vulgui, jo ja ho he fet.

Així, buscant una explicació als somriures còmplices per la clara discriminació de les escoles privades, cal recordar que des de les primeres eleccions municipals de la democràcia (1979) han passat quaranta-quatre anys i, excepte els quatre anys de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, la resta han governat sempre els socialcomunistes. És sabut que els defensors d'aquestes ideologies no són gaire partidaris de les iniciatives privades i, sempre que poden, opten per l'activitat pública, una preferència que inclou també el món escolar. Aquesta és la realitat poc exemplar dels dirigents del nostre districte, molts dels quals, per cert, porten discretament els seus fills a l'escola privada, però sembla que els faci vergonya dir-ho en públic.