El futur d’Ucraïna

Que Donald Trump és un personatge ben peculiar no ho dubta ningú. Que és un prepotent i un maleducat està a la vista de tothom, i que des de l’any passat és un criminal condemnat per la justícia és una realitat. Ara bé, que sabent com és Trump la majoria dels seus conciutadans l’hagin votat tampoc s’ha de perdre de vista. Ens en podem estranyar, però la realitat és la que és. I si, coneixent-lo, els nord-americans el van tornar a votar deu ser per alguna cosa, i segur que hi ha influït molt que l’oferta electoral dels demòcrates tampoc era com per tirar coets. Els votants americans no són uns ignorants com tot sovint alguns ignorants ens volen fer creure.

La setmana passada el president dels Estats Units va convidar el president d’Ucraïna a visitar-lo a la Casa Blanca. L’objectiu principal de Trump era fer signar al seu convidat un document de cessió parcial de la sobirania ucraïnesa: la cessió de les anomenades “terres rares”. Zelensky, però, no el va signar. No sabem del cert de què van parlar —es barregen massa les informacions reals amb les notícies falses creades amb intel·ligència artificial—, però tothom va poder veure que aquella conversa no va anar gens bé. L’escenografia preparada per Donald Trump tampoc constituïa l’entorn ideal per conversar tranquil·lament. Això el president Volodímir Zelenski ho va veure només entrar al despatx oval, però ja era massa tard per girar cua, i es va haver de sotmetre a una vergonyosa humiliació per part del seu amfitrió.

Què pot passar a partir d’ara? Si es deixa carta blanca al dictador rus perquè faci el que li vingui de gust, s’acceptarà un precedent molt perillós que més d’hora que tard tindrà una continuïtat. Quin podria ser el següent país envaït per Rússia? Polònia, potser? Les repúbliques bàltiques? Ho ignorem. Divendres, però, va quedar clar que els Estats Units han deixat de ser els grans defensors de la llibertat d’Ucraïna que eren fins ara. El país envaït per Rússia s’haurà de buscar uns nous socis que l’ajudin de manera efectiva, tant des d’Europa —països de la UE i el Regne Unit ja s’hi han ofert— com potser des de més enllà. A tots ens convé que els trobin aviat. Llegim que ahir a la tarda, a Londres, a la cimera anomenada "Securing our future", es va començar a posar fil a l’agulla.