Cap on va Esquerra?

Els grans assumptes que estava previst tancar en el congrés d’Esquerra Republicana —l’afegitó “de Catalunya” fa temps que va ser eliminat del logo d’aquest partit, ells sabran per què—, celebrat a Martorell el passat cap de setmana, no només no es van tancar amb discreció, com la direcció tenia previst fer-ho, sinó que encara han quedat més oberts que abans del congrés.

Estem parlant, d’una banda, de l’anomenada Comissió de la Veritat sobre l’estructura B del partit, apadrinada sota mà per una senyora de Vic que fa anys que viu a Suïssa, i el palafrugellenc Sergi Sabrià. Passaran a la història dels disbarats polítics aquells cartells tan vergonyosos dels germans Maragall, uns cartells que, te’ls miris com te’ls miris, no hi ha per on agafar-los.

Hi ha, també, la proposta ideològica de picada d’ullet a l’unionisme presentada per Joan Tardà (qui, sinó, podia proposar una cosa així?), un document, per cert, que tot i rebre el vot favorable de Junqueras, ni tan sols va ser aprovat per la soferta militància. Amb la seva decisió, el president del partit es va afegir a la minoria perdedora i va quedar ben en evidència.

La deriva electoralment suïcida d’aquest partit sembla no tenir aturador. Així, la cirereta del pastís dels despropòsits va ser el traspàs fallit (= no traspàs) de Rodalies, que ha quedat en no res. A la direcció d’Esquerra hi ha algun il·luminat que defensa que si ets el president d'una empresa de la qual només tens el 49,99% del capital, manes tu (la Generalitat). La realitat és que manes tant que aquesta mateixa setmana l'amo del 50,01% del capitat (l'Estat espanyol) ja ha nomenat el nou responsable de l'empresa; és a dir, fins que siguem independents a Rodalies hi continuarà manant a Espanya.

Veient tot això, la pregunta que molta gent es fa és qui s’aprofitarà de la bossa de votants independentistes d’esquerres que fins fa poc votava Esquerra. Es fa difícil respondre aquesta pregunta.