Divisions en el Dia de la Dona

Com cada any, dissabte 8 de març es van convocar una sèrie de manifestacions en commemoració del Dia de la Dona. A Barcelona se’n van convocar dues, una al migdia i una altra a la tarda, ben separades. No totes les dones que dissabte van sortir al carrer estaven d’acord amb les consignes dels organitzadors d’una manifestació i l'altra, i això va impedir que hi hagués un acte unitari. D’uns anys ençà no hi ha una unanimitat en les reivindicacions de les dones, i és bo que sigui així. Com que la veritat absoluta no existeix, no s’ha de promoure el pensament únic, i és molt raonable que cadascú tingui, defensi i reivindiqui les seves idees. Se'n diu democràcia. Per posar només dos exemples, algunes dones no estan d’acord a promoure l’abolició legal de la prostitució, i d’altres sí. I algunes dones rebutgen que es reconeguin els drets de les persones trans, equiparant-los als drets de les dones biològiques.

Hi ha molts altres aspectes que poden dividir les dones. A algunes, per exemple, no els agrada que a la manifestació del Dia de la Dona es defensi el grup terrorista Hamàs, amb l’excusa de la defensa dels palestins. Tot i que alguns pretenen equiparar-los, tots sabem que Hamàs i Palestina no són la mateixa cosa. A altres no els agrada que la capçalera de la manifestació estigui gairebé monopolitzada per un determinat partit polític d’esquerres que reivindica un protagonisme que Podemos i les seves confluències ja no tenen a la societat; el van tenir i el van desaprofitar. Vots canten. Després dels escàndols Errejón, Monedero i d’altres que han passat més desapercebuts, els Comuns i companyia ja no són el que eren.

Tristament, tot el que ahir era lila avui torna a ser gris, i si no ens esforcem entre tots els que hi tenim alguna cosa a dir i a fer per intentar millorar el món de les dones, l’any que ve s’hauran de tornar a convocar manifestacions en el Dia de la Dona.