Cadascú a casa seva

Ha sortit al carrer la versió en paper del mes de novembre del diari El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, i més d’un m’ha preguntat pel motiu que per primera vegada en molt temps no hi apareix el meu article habitual. Intentaré explicar els motius de la meva absència.

Sabent quina és la meva manera de pensar —milers d’articles d’opinió publicats en diversos mitjans, de paper i digitals, deixen clara la meva ideologia— no resulta difícil concloure que la línia editorial d’El Jardí no sempre coincideix amb el meu pensament i les idees que defenso. Tot i això, en el seu dia em van convidar a col·laborar-hi, cosa que vaig agrair com a prova de la transversalitat ideològica del diari, i des del respecte a la sana discrepància política vaig acceptar encantat. Des que vaig començar les meves col·laboracions ens hem respectat mútuament les nostres opinions discrepants.

El fet que m’ha portat a discontinuar les meves col·laboracions a El Jardí han estat dos temes puntuals, però relacionats: el tunejament amb bandera que a l’octubre van incorporar a la manxeta del diari, així com algun article que alguns qualifiquem de pro Hamàs. I amb el posicionament d’El Jardí a favor d’una de les parts en conflicte, precisament la part que el 7 d’octubre del 2023 va començar aquesta guerra, amb milers de persones mortes, segrestades i torturades, m’ha fet veure que la meva discontinuïtat com a col·laborador era la millor decisió que podia prendre.

Estaria encantat que el meu distanciament amb El Jardí fos únicament de caràcter temporal, i que pel bé de tothom es poguessin reconduir aviat les circumstàncies que ens han portat fins aquí. No cal dir que els meus articles a El radar de Sarrià tindran òbviament la mateixa continuïtat que han tingut fins ara. Però, mentrestant, cadascú a casa seva.