Què en queda de l’independentisme?

Alguns s’ho pregunten. De l’independentisme en queda el més important en una democràcia, que és la gent anònima que a l’hora d’anar a votar no tenen mandra i, amb més o menys encert, trien partits que consideren que són independentistes.

Si ens mirem la composició del nostre Parlament, dels vuit partits amb representació parlamentària, la meitat es poden considerar més independentistes que unionistes. Són aquests:

JxC i AC són partits independentistes, tot i que alguns dels seus votants potser no ho són.

ER encara té la majoria dels seus votants que es declaren independentistes, però els seus dirigents semblen haver entrat en un procés de revisió dels posicionaments polítics independentistes que han defensat fins ara.

Alguns diuen que amb la CUP ja no s’hi pot comptar, tot i que la majoria dels seus votants es declaren independentistes. No s’ha d’excloure que després de les pròximes eleccions passi a ser un partit sense representació parlamentària.

Els altres quatre partits del Parlament (PSOE, PP, Bocs i Comuns) són partits clarament unionistes. Si tu pretens defensar Espanya, vota’ls. Si vols defensar Catalunya, t’equivocaràs si els votes.

Es tracta, doncs, que els partits independentistes tornin a sumar més de la meitat dels diputats, i a partir d’aquí caldrà replantejar-se el camí per assolir la independència. Si a les pròximes eleccions no s'assoleix la majoria, paciència i a esperar les següents.

Els ciutadans que no voten, encara que siguin independentistes, no compten. En democràcia cal anar a votar sempre que se’ns convoqui, per més mandra que ens faci.