S’ha acabat una nova cimera del clima, aquesta vegada a Belém (Brasil), i els congressistes van tornant cap a casa. Els protagonistes amb poder de decidir són alts càrrecs polítics i funcionaris públics, i molts dels assistents diguem-ne secundaris han anat a Belém com una mena de “premi d’empresa”. Els optimistes diuen que “hem avançat, encara que modestament”. Altres diuen que no s’ha avançat gens, i alguns asseguren que s’ha retrocedit respecte a temes acordats en cimeres anteriors. Però tot això sembla ara secundari, l’objectiu era reunir-se i parlar-ne. Els dirigents dels països importants (USA, Xina, Rússia, etc.) no hi han anat, demostrant així el seu nul interès per comprometre’s en aquest tema. Ara toca esperar la cimera de l’any que ve, i sant tornem-hi. El format d’aquestes cimeres és massa encotillat i poc útil, i mentre continuï sent així poc s’avançarà. El fet és que hi ha dues concepcions de com ha d’anar el món a partir d’ara, i són totalment oposades. Però són pocs els que estan disposats a renunciar als seus privilegis. Al capdavall, els governants es mouen per interessos, no per principis. I no perden de vista que els interessos són eines electorals que a les pròximes eleccions poden passar factura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada