.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 21 de novembre del 2025

Habitatges

(Article original publicat el 14/11/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2252, pàg. 2)
 
Mentre es va agreujant el problema social derivat de la manca d’oferta d’habitatges de lloguer a preus raonables, els polítics es mostren incapaços d’aplicar mesures efectives per millorar la situació. El paper ho aguanta tot, fins i tot els disbarats que representen algunes propostes forassenyades de l’esquerra. Fins ara s’han pres mesures populistes molt equivocades, i no se n’han pres d’efectives. Tot plegat només ha provocat un augment dels preus dels pisos combinat amb una clara disminució de l’oferta, és a dir, en direcció contrària a l’objectiu que es busca.

El plantejament ideològic equivocat que fan alguns governants és decebedor. L’equivocació d’alguns polítics rau a considerar que són els ciutadans privats, propietaris de pisos susceptibles de ser dedicats al lloguer, els responsables de resoldre el problema. Però el problema l’han de resoldre les administracions públiques, bàsicament ajuntaments i Generalitat. Els propietaris privats ja paguen per IRPF i per Patrimoni, i no té sentit castigar-los fiscalment encara més, perquè no són ells ni els causants del problema ni els responsables de resoldre’l. De recepta només n’hi ha una, que és constituir un parc d’habitatges públics de lloguer a preus raonables.

L’exigència d’una mínima seguretat jurídica per a qui té un pis i es planteja llogar-lo és més que raonable. Els ciutadans no són ONG ni entitats caritatives, i això sembla que a alguns governants els costa d’entendre. Els propietaris necessiten la seguretat que el llogater complirà amb la seva part del contracte. I amb la manca de suport públic als propietaris de pisos davant d’unes ocupacions ben vistes per una part de l’administració, té tot el sentit que l’oferta tendeixi a desaparèixer. I si aquí hi afegim la lentitud judicial i les dificultats i despeses per recuperar el pis i fer fora el morós en els processos d’impagament del lloguer, la conseqüència lògica és que els preus dels pisos encara s’encareixin més, una situació de la que en són responsables els nostres governants.

Segons els experts, l'única mesura efectiva per encarar correctament el problema de l’habitatge implicaria constituir un parc públic de pisos de lloguer que s’oferissin a preus assequibles, i que la seva venda estigués prohibida per llei. No cal dir que això no es pot fer d’un dia per l’altre, i com més aviat ens hi posem, millor per a tothom. Però, fins ara, a l’hora de concretar aquestes mesures cap institució sembla disposada a posar fil a l’agulla per començar a veure la llum.