.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 15 de juliol del 2026

Peatges sí

(Article original publicat el 10/7/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2286, pàg. 2)
 
La llei de l’oferta i la demanda es podria aplicar també a l’ús que fem de les nostres autopistes i el cost que comporta utilitzar-les. Ara sembla que t’hi deixin passar de franc, però tots sabem que no és ben bé així, ja que ara paga tothom via IRPF. Abans només pagaven el manteniment de l’autopista els que la feien servir, però ara també el paguen els que ni tan sols tenen cotxe. No és just, a banda d’altres problemes derivats de les “autopistes gratuïtes”. Els contraris als peatges asseguren que al nord dels Pirineus tampoc es paga peatge, però aquesta afirmació està allunyada de la realitat. Proveu-ho amb la AP-7. A Catalunya no us faran parar per pagar el peatge però, quan travesses la frontera, els francesos t’aturen i et cobren. Els governants francesos gestionen el cost del manteniment de les autopistes amb més sentit comú que els nostres.

Manifestar-se a favor dels peatges de les autopistes —ho faig des del minut zero— no és gaire popular, i sóc molt conscient que estic en minoria. Però els peatges no només són útils sinó que són imprescindibles. Som pocs els que sempre ens hem posicionat en contra de la retirada dels peatges de les autopistes catalanes, i molt especialment els de l’autopista AP-7. Però no era tan difícil de preveure què ens portaria una autopista que ja funcionava als límits de la seva capacitat quan hi hagués un accés lliure i gratuït per a tothom. És el que està passant actualment. Van acabar guanyant els partidaris de suprimir els peatges, amb aquelles campanyes ridícules de “no volem pagar”, “peatges fora”, etc.

Amb tota aquella demagògia populista i un suport mediàtic difícil d’entendre, els peatges van ser suprimits per uns polítics irresponsables els quals, darrerament, a la vista del desgavell actual, es comencen a posicionar a favor de reintroduir el pagament per circular-hi. Amb la supressió dels peatges van començar els problemes creixents que patim ara. Els polítics d’esquerres saben que es van equivocar. Avui en dia utilitzar la AP-7 és una operació de risc, no només pel trànsit excessiu sinó també per una més que evident manca de manteniment, amb un clar augment dels accidents. Aquesta tasca ara depèn de l’administració pública, que té altres prioritats. Quan l’empresa concessionària cobrava per fer aquesta feina les autopistes estaven en molt bon estat.

Si la supressió dels peatges va ser un error dels polítics cal rectificar, demanar disculpes i recuperar el pagament per ús, però no només a Catalunya sinó en el conjunt de l’estat.