Allò que l’eclipsi no pot tapar

(Article original publicat el 21/8/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2292, pàg. 2)
 
Un dels actes polítics més ridículs que s’ha pogut observar darrerament va ser la “inauguració de l’eclipsi”, aquella festeta en la qual van participar com a xaiets obedients membres del govern de la Generalitat, mentre feien costat al MHP Illa quan amb cara de gran satisfacció va prémer un polsador i va començar a sortir confeti de tot arreu. I tothom aplaudint, i quan dic tothom vull dir les persones que eren al lloc dels fets, és a dir, aquells que d’una manera o altra viuen del pressupost públic de l’anomenat “govern de tothom”. Com a ciutadà que en contra de la seva voluntat es veu obligat a pagar una part d’aquella festeta em sembla estrany que ningú amb dos dits de front no els avisés abans que els polítics no poden anar pels llocs fent el ridícul d’aquesta manera. Per més bones que fossin les intencions dels organitzadors d’aquella xarlotada, en el món de la política el sentit del ridícul hauria d’estar sempre molt present.

L’objectiu dels nostres governants semblava clar: adreçant-se a una societat creixentment infantilitzada van intentar vendre les virtuts de l’eclipsi durant uns quants dies (abans, durant i després del dia del cara al sol), potser per intentar tapar les moltes mancances i errors d’aquest govern. Devien pensar que mentre la gent parlés de l’eclipsi potser s’oblidarien de les coses importants, i, com diu la dita, qui dia passa any empeny. Però la feixuga realitat ens diu que el mateix dia de l’eclipsi ja no van funcionar els trens, i l’explicació oficial és que no en tenien més. Literal. Es veu que amb tanta propaganda sobre l’eclipsi i tanta recomanació d’utilitzar el transport públic per desplaçar-se cap al sud, els manaires no van tenir en compte un efecte crida fàcilment previsible, ni les conseqüències negatives que tindria. La gent va passar hores a les estacions, i alguns tota la nit, i altres van fer grans cues a l’autopista.

La incompetència dels polítics no s’ha tapat amb la propaganda infantiloide d’un eclipsi, ans al contrari, n’ha sortit agreujada. Les recomanacions dels nostres governants era que els catalans que es desplacessin cap al sud tornessin a casa “d’una manera esglaonada”, però, als efectes pràctics, algú sap quin abast concret té aquesta expressió? És el típic consell de qui no té punyetera idea de com ha de fer la seva feina, oblidant que de vegades el silenci és la millor opció. Ni la inauguració oficial de l’eclipsi ni el cara al sol generalitzat han ajudat a millorar la situació d’un país que ens cau a trossos.