.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta esquiada hereuenca. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta esquiada hereuenca. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dilluns, 18 de gener del 2010

La maragallada hereuenca

La maragallada del Fòrum, aquell caríssim invent que li va tocar gestionar a l’alcalde Clos després de l’espantada romana de l’alcalde Maragall, ja la tenim pagada? Tinc entès que no. Aquest nou fòrum que ara se’ns anuncia de cara al 2022 en forma d’esquiada penso que no s’hauria de plantejar fins que l’anterior el tinguéssim pagat i ben digerit, i se n’hagués fet el balanç global definitiu, que intueixo no serà com per que ningú en presumeixi ni es posi cap medalla al mèrit ciutadà. El problema d’aquests capricis és que tard o d’hora s’han de pagar, i tothom sap qui s’acaba rascant la butxaca.

He esperat uns dies abans de comentar la darrera maragallada, aquesta, però, protagonitzada no per Maragall sinó per l’hereu d’en Clos. He volgut conèixer primer les justificacions d’aquesta maragallada hereuenca i, francament, no n’he tret l’aigua clara. Un discurs buit i sense cap mena de contingut, molt bla bla bla però cap concreció. La meva impressió és que el tàndem format per Jordi Hereu i Carles Martí (que és qui, amb mà de ferro, realment mana a l’ajuntament) veuen ara amb claredat que perdran les properes eleccions. Per tal d’intentar evitar el drama polític i els molts drames personals que suposaran pels socialistes deixar el negoci de l’ajuntament després de trenta-dos anys ininterromputs, ara s’han tret de la màniga com a últim recurs aquest invent de l’esquiada del 2022. Quan La Vanguardia d’ahir, en el publireportatge que li van dedicar, destacava la seva frase “Este alcalde no se ha vuelto loco” és per alguna cosa. Jo també penso que Hereu ha perdut definitivament el nord. No sap o no vol resoldre els problemes creixents de la ciutat i ara ens surt amb l’esquiada per tenir entretingut el personal durant una bona temporada.

En dir que Hereu ha perdut el nord no parlo de la seva faceta personal i familiar sinó de la seva faceta més pública, és a dir, aquella que sorgeix a partir del moment que Joan Clos li va traspassar el càrrec d’alcalde, que a la vegada l’havia heretat de Maragall, que a la vegada l’havia heretat de Serra, talment com si l’Ajuntament de Barcelona fos una monarquia socialista on es passen el càrrec de pares a fills. Pares i fills polítics, s’entén. Primer es passa el càrrec a l’hereu, després ja hi haurà temps de preparar les eleccions i sotmetre-ho a votació. Què ens hi juguem que Hereu farà el mateix que els seus tres antecessors?

Una de les primeres decisions que hauria de prendre el proper alcalde de Barcelona hauria de ser la retirada d'aquesta candidatura i dedicar-se més al dia a dia dels problemes dels barcelonins, que és exactament per això que li paguem el sou i les moltes benèfiques associades.