.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 5 d’abril del 2008

Quantitat no comporta necessàriament qualitat

Resulta obvi que el partit polític més votat no és necessàriament el millor sinó només el més votat (i així ens va). El mateix passa amb el diari més venut (em sembla que és el Marca però no n’estic segur). I amb el programa que té més audiència de la tele (que no sé quin és però m’ho puc imaginar). I, en general, amb quasi tot. No s’ha de confondre el que més es vota, o el que més es ven, o el que més es mira, en definitiva, no s’ha de barrejar la quantitat amb la qualitat del producte. La veritable qualitat només acostuma a ser valorada per unes minories. Les majories es mouen per altres interessos i/o tenen una idea diferent del concepte qualitat. Una idea equivocada, al meu entendre, però sempre admetent que l’errat puc ser jo. Qualitat i masses són termes sovint incompatibles. Algú potser pot pensar que això que dic desprèn un cert tuf d’elitisme. Doncs molt bé, el pensament és lliure.

Amb els blogs d’internet passa més o menys el mateix. De tots els que segueixo, els millors acostumen a ser poc llegits, mentre que aquells que tenen molts seguidors són, d’entrada, només això, blogs més concorreguts i para de comptar. Ep! Alguns dels blogs que en número de lectors es troben al podi també estan bé, fins i tot n’hi ha algun que està molt bé. Però la popularitat no necessàriament comporta la qualitat; sovint passa justament el contrari i encara que a tot arreu hi han excepcions, la norma general sòl ser aquesta. No és cap secret que aquest blog que esteu llegint no es troba precisament entre els que tenen més visitants de la catosfera (tampoc entre els que en tenen menys), i no per això se n’han de treure, d’entrada, altres conclusions.

Ja fa uns anys que no tinc àvia i avui volia deixar-ne constància, i m’ha semblat que fer-ho així, tirant pel dret i sense manies, era la millor opció que tenia i, alhora, que tothom ho entendria amb facilitat. Doncs queda dit, amb totes les conseqüències.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui ja he fet el dia al conèixer el teu blog, que freqüentaré. Crec que per ara som solistes interpretant un repertori semblant.

Nússer B. Lakmisi ha dit...

no se quantes visites rep el teu bloc, peró en tot cas t'he de reconeixer que certes amistats que tinc, siq ue et fan seguiment tot i que son (a)bloguers.

Un cop més felicitats i per molts posts més.

Salut!